Qui treballa del que li agrada gaudeix fent-ho.

Escriure i ensenyar són dues de les meves passions favorites. Amb la primera em descobreixo a mi mateixa, i amb la segona aprenc dels meus alumnes. Sóc mestre de música pels més petits i, a més, imparteixo cursos i tallers d’escriptura creativa, de tècniques literàries i de contes de fades.
Com a novel·lista, he publicat Blanca i Elisa, de Milenio Editorial (Pagès Editors), on reflexiono sobre si naixem condicionats pel nostre passat familiar i sobre què s’amaga darrere de la realitat. La meva segona novel·la està en construcció.

Qui treballa del que li agrada gaudeix fent-ho: aquesta sóc jo.

Propers esdeveniments

ESCRIPTURA CREATIVA

Curs d'Escriptura Creativa ofert per l'Ajuntament d'Igualada, virtual i gratuït. Descripció: Taller destinat a experimentar diferents tècniques de desbloqueig, estimular la creativitat i a escriure una bona trama de principi a fi. Crearem escenes i històries tot treballant individualment i en grup. Es fomentarà el debat entre els participants. Podeu consultar la programació completa aquí: https://issuu.com/equipamen…/…/revista_equipaments_civics_37

Per saber-ne més »

Últims articles

D’any en any…

A vegades passa que com més gran et fas, menys gràcia té complir anys. No és el meu cas, perquè per a mi l’edat és un valor: d’any en any som una mica més savis. És a dir, que acostant-me als cinquanta i tan feliç, encara que de tant en tant trobi a faltar l’energia de la joventut i pensi que aviat estaré pel ferroveller; i què?, estaré igualment feliç. Fins i tot quan em diuen, escolta, que ja et surten canes, responc: Oi que em queden bé?

La papallona blava (relat col·laboratiu)

(Relat col·laboratiu que va sorgir arran d’un joc que vaig organitzar en Facebook durant el confinament per covid-19).

Avui és el dia!, va pensar la Júlia després de desdejunar. Llavors, va guardar unes galetes i un parell de sucs en la motxilla. Mandi, queda’t a casa, insistia, però el seu gat volia acompanyar-la sí o sí. Potser perquè cada nit en anar-se a dormir, la petita preguntava: Mamà, per què està embruixat el bosc? I mentre Mandi s’arraulia amb ella en el llit, la mamà li explicava la història del bosc encantat i de les papallones màgiques.

Per retrobar-me amb tu, amb mi

Parlava amb el meu amic poeta i em deia: són temps difícils, per a reflexionar. I és que quinze dies confinats donen per pensar.
Donen per pensar i reformular, perquè ara sí que tindré temps i silenci per a escoltar, escoltar-me, retrobar-me. Perquè ja sabem que la vida no és només córrer, treballar i gastar, però el dia a dia ho devora tot i anem mancats de moments i, a vegades, de felicitat i de sentir-se en pau amb un mateix, amb els altres i amb el món.

En la foscor blava

Contemplo el silenci llunyà de les muntanyes blanques mentre la llum es dilueix amb lentitud. I la neu cau amb suavitat i es posa en tu, en mi. I m’abraces i em mires i em beses, i veig en els teus ulls la profunditat d’un camí infinit que no sé a on va, però vull recórrer-ho amb tu i descobrir què significa viure així, al teu costat, ara i sempre, a prop i lluny, perquè quan tu no estàs continues en mi: em sento abraçada a tu.

Bon Nadal i pròsper 2020

Quan Déu tanca una porta obre una finestra, diu el refrany. Però a vegades, som nosaltres els qui tanquem portes. I el que arriba després no és una finestra, sinó la vida sencera que es desplega davant teu.

Ítaca

Fa fred. Fora, el bosc desperta adormit i l’aurora es filtra a través de les escletxes dels finestrons. Quina mandra sortir del llit, s’hi està tan calent i és tan esponjós, penses. L’estufa es va consumir fa hores; l’encens i esperes. Esperar l’amor dol. I renunciar-hi, també.

El personatge de ficció, en Vilanova i la Geltrú

Una de les primeres coses que explico en enfrontar-nos a la creació d’un personatge de ficció, és que un personatge no es redueix a quin aspecte té, què dirà i què li passarà. És saber, a més, què desitja i a què s’enfronta per aconseguir-ho. Perquè en aquest enfrontament subjau el seu conflicte real. És a dir, si per a nosaltres la vida és un repte constant, per als nostres personatges, també.

Escriptura Creativa a Elisenda de Montcada

El primer que vam fer en començar el curs va ser anar contra la pàgina en blanc. Com? Amb música i llapis de colors. Perquè el full en blanc, això que ens fa por quan ens proposem començar a escriure, no és una falta d’idees; si ho pensem bé, vivim envoltats d’elles, i el que ens cal és aprendre a connectar-les per generar històries.

Relats

La papallona blava (relat col·laboratiu)

(Relat col·laboratiu que va sorgir arran d’un joc que vaig organitzar en Facebook durant el confinament per covid-19).

Avui és el dia!, va pensar la Júlia després de desdejunar. Llavors, va guardar unes galetes i un parell de sucs en la motxilla. Mandi, queda’t a casa, insistia, però el seu gat volia acompanyar-la sí o sí. Potser perquè cada nit en anar-se a dormir, la petita preguntava: Mamà, per què està embruixat el bosc? I mentre Mandi s’arraulia amb ella en el llit, la mamà li explicava la història del bosc encantat i de les papallones màgiques.

Ítaca

Fa fred. Fora, el bosc desperta adormit i l’aurora es filtra a través de les escletxes dels finestrons. Quina mandra sortir del llit, s’hi està tan calent i és tan esponjós, penses. L’estufa es va consumir fa hores; l’encens i esperes. Esperar l’amor dol. I renunciar-hi, també.

Bon Nadal i pròsper 2019

Al final, només queda la llum de l'amor cap a un mateix. I si aconseguim emergir des d'aquí cap als altres, alliberats de l'ego i del judici, sentirem les derrotes com a triomfs d'aprenentatge i els fracassos com a grans lliçons de vida. Llavors, valdrà la pena viure i sentir. Us desitjo...

L’Eleonor i el petit Espígol

Sortiren una matinada fresca de finals de juliol. L’Eleonor i el Frederic viatjaven acompanyats per la dida Josefina. El trajecte durava dos dies. Es mudaven. Els grinyols del carruatge feien riure el petit, que tenia quatre anys complerts.

Bon Nadal i pròsper 2018

Diuen que enguany serà difícil veure al nen Jesús en el nostre pessebre: tinc gats. El Nadal passat ja vaig tenir problemes amb Baltasar, després d’una setmana desaparegut ho vaig trobar sota el sofà. Per sort, va arribar a temps per a l’adoració.