Qui treballa del que li agrada gaudeix fent-ho.

Escriure i ensenyar són dues de les meves passions favorites. Amb la primera em descobreixo a mi mateixa, i amb la segona aprenc dels meus alumnes. Sóc mestre de música pels més petits i, a més, imparteixo cursos i tallers d’escriptura creativa, de tècniques literàries i de contes de fades.
Com a novel·lista, he publicat Blanca i Elisa, de Milenio Editorial (Pagès Editors), on reflexiono sobre si naixem condicionats pel nostre passat familiar i sobre què s’amaga darrere de la realitat. La meva segona novel·la està en construcció.

Qui treballa del que li agrada gaudeix fent-ho: aquesta sóc jo.

Propers esdeveniments

Què passaria si… Escriptura Creativa (virtual)

Descripció: T'agrada escriure? Tens molt per dir i no saps per on començar? Et fa por la fulla en blanc? Et ve de gust divertir-te? Taller destinat a conèixer i […]

Más información »

Els cinc sentits, escriptura creativa (virtual)

Descripció: A què olora un desig? A què sap una absència? Com sona la inspiració? La vida està plena d'imatges que ens arriben a l'ànima i els sentits són les […]

Más información »

Últims articles

Cursos d’escriptura Creativa al febrer i març (virtual)

Coneixes els cursos d’escriptura creativa que impartiré aquest febrer i març? Són virtuals i subvencionats.

¡Compártelo!

La safata de canelons

Un senyor escrivia sobre la seva infantesa. Fill d’immigrants andalusos durant els cinquanta, vivia amb els seus pares en un pis fosc i petit d’una barriada de Barcelona; deia, jo passava les hores mirant per la finestra, però era tan petita, que només es veia un rectangle de cel blau! I no sabia definir per què li agradaven tant aquells moments de contemplació. Llavors, li vaig proposar prendre la finestra com a símbol de la llibertat i de la felicitat que sentia quan corria, durant els estius, pels camps de blat del poble dels seus avis. Avui, les nostres finestres han canviat

¡Compártelo!

El nàufrag

Ets avui la mirada d’un oblit infinit. Un sospir, un missatge, un adéu.

¡Compártelo!

Ell pensà. Ella pensà…

Però tornem enrere!, perquè el principi està mal escrit. En realitat volia dir:

¡Compártelo!

Cursos de tardor, virtuals i gratuïts

Aquests cursos formen part del Bibliolab, una campanya oferta per la Diputació de Barcelona per a fomentar el coneixement i l’experimentació. S’impartiran virtualment i són gratuïts.

¡Compártelo!

Mentre el fred es desperta

M’imagino que avui, mentre el fred es desperta, li demana al capvespre que s’afanyi per escurçar els dies i allargar les nits. Miro per la finestra i veig al bosc, fatigat; es prepara per a brodar un tapís de fulles lànguides que es despenjaran fins a encatifar les valls i muntanyes, de vermell, groc, violeta.

¡Compártelo!

Sota un tros de cel blau

Sola a la cabanya del bosc, a la llum d’un quinqué. Vaig mirar per la finestra. Raigs com a colobres trencaven la foscor. El cel rugia intens sobre les branques embogides, arbres furiosos, la pluja colpejant els vidres.
Dins, una infusió fumejava tranquil·la.

¡Compártelo!

Escriptura creativa a Igualada

La ressenya d’avui és per a un curs molt especial que va néixer de la iniciativa de l’Ajuntament d’Igualada per a oferir, durant el confinament, una sèrie d’activitats virtuals i gratuïtes per a la ciutadania. M’alegra haver estat una de les escollides per a participar com a professora, i d’haver impartit un curs d’escriptura creativa.

¡Compártelo!

Relats

El nàufrag

Ets avui la mirada d’un oblit infinit. Un sospir, un missatge, un adéu.

¡Compártelo!

Ell pensà. Ella pensà…

Però tornem enrere!, perquè el principi està mal escrit. En realitat volia dir:

¡Compártelo!

Mentre el fred es desperta

M’imagino que avui, mentre el fred es desperta, li demana al capvespre que s’afanyi per escurçar els dies i allargar les nits. Miro per la finestra i veig al bosc, fatigat; es prepara per a brodar un tapís de fulles lànguides que es despenjaran fins a encatifar les valls i muntanyes, de vermell, groc, violeta.

¡Compártelo!

Sota un tros de cel blau

Sola a la cabanya del bosc, a la llum d’un quinqué. Vaig mirar per la finestra. Raigs com a colobres trencaven la foscor. El cel rugia intens sobre les branques embogides, arbres furiosos, la pluja colpejant els vidres.
Dins, una infusió fumejava tranquil·la.

¡Compártelo!

I un diumenge qualsevol…

A vegades cal fer un pas enrere, detenir-se, descansar. Plorar. Llençar trenta o quaranta pàgines de la teva novel·la. Tornar a començar. Escriure és saber que et perdràs, és traçar un camí i descobrir fins a on estàs disposat a arribar. És bussejar en tu, en mi. I ser capaç de canviar. Corregir per a millorar.

¡Compártelo!