RELATS
La papallona blava (relat col·laboratiu)
(Relat col·laboratiu que va sorgir arran d’un joc que vaig organitzar en Facebook durant el confinament per covid-19).
Avui és el dia!, va pensar la Júlia després de desdejunar. Llavors, va guardar unes galetes i un parell de sucs en la motxilla. Mandi, queda’t a casa, insistia, però el seu gat volia acompanyar-la sí o sí. Potser perquè cada nit en anar-se a dormir, la petita preguntava: Mamà, per què està embruixat el bosc? I mentre Mandi s’arraulia amb ella en el llit, la mamà li explicava la història del bosc encantat i de les papallones màgiques.
Ítaca
Fa fred. Fora, el bosc desperta adormit i l’aurora es filtra a través de les escletxes dels finestrons. Quina mandra sortir del llit, s’hi està tan calent i és tan esponjós, penses. L’estufa es va consumir fa hores; l’encens i esperes. Esperar l’amor dol. I renunciar-hi, també.
Bon Nadal i pròsper 2019
Al final, només queda la llum de l'amor cap a un mateix. I si aconseguim emergir des d'aquí cap als altres, alliberats de l'ego i del judici, sentirem les derrotes com a triomfs d'aprenentatge i els fracassos com a grans lliçons de vida. Llavors, valdrà la pena viure...
L’Eleonor i el petit Espígol
Sortiren una matinada fresca de finals de juliol. L’Eleonor i el Frederic viatjaven acompanyats per la dida Josefina. El trajecte durava dos dies. Es mudaven. Els grinyols del carruatge feien riure el petit, que tenia quatre anys complerts.
Bon Nadal i pròsper 2018
Diuen que enguany serà difícil veure al nen Jesús en el nostre pessebre: tinc gats. El Nadal passat ja vaig tenir problemes amb Baltasar, després d’una setmana desaparegut ho vaig trobar sota el sofà. Per sort, va arribar a temps per a l’adoració.
Nua, m’embolcalla el silenci
Nua, m’embolcalla el silenci. És un silenci profund. Bussejo sentint la dolçor d’unes mans imaginàries que recorren la meva pell, però són les carícies de les algues que ballen al fons marí.
Aquella nit de difunts
Infinites puntes d’agulla se’m claven al rostre, fa fred. La lluna plena es vesteix dolça rere un tel de núvols, mentre passejo entre les tombes.
Les dones i la fabrica
La llum s’insinua entre la boira, un tel blanc enmig de l’oceà. Sóc en un vaixell ple de gent que marxa cap a un món nou, cap a una nova vida. Em neguiteja el fum negre de la xemeneia que lluita contra l’espessor esmorteïda. Dibuixa formes sinuoses com les de l’havà de l’amo quan ens observava, immòbil, des de l’oficina de la fàbrica. Feia por… En què pensava quan ens mirava així?
Beatriu i el portal maligne
Diuen que aquella nit càlida i plena de tempesta del 1911 hagués encongit l’ànima de qualsevol ésser. A dins d’aquell bosc, però, una ombra sinistre es movia amb rapidesa. D’on havia sorgit? Semblava que del no res…El bestiar de les masies alertava amb neguit d’aquella estranya presència, i ni tan sols en arribar aquí, al petit poble de Tous, la veié ningú.