Quien trabaja de lo que le gusta disfruta haciéndolo.

Escribir y enseñar son dos de mis pasiones favoritas; con la primera me descubro a mí misma, y con la segunda aprendo de mis alumnos. Imparto cursos y talleres de escritura creativa, de técnicas literarias específicas y de cuentos de hadas (con perspectiva de género). Además, realizo informes de lectura e imparto tutorías personalizadas. 

Como novelista, he publicado Blanca y Elisa, de Editorial Milenio (Pagès Editors), donde reflexiono sobre si nacemos condicionados por nuestro pasado familiar y sobre qué se esconde detrás de la aparente realidad. Mi segunda novela, basada en las experiencias de diferentes actores durante el conflicto y postconflicto de una guerra, está en proceso editorial.

Quien trabaja de lo que le gusta disfruta haciéndolo: esa soy yo.

Próximos eventos

There are no upcoming events at this time.

Últimos artículos

Desayuno literario en Collbató

Querría decir tantas cosas… pero iré a lo importante: Conoceros ha sido un regalo, traspasar de lo profesional a lo personal y continuar caminando juntas, ¿qué más podría pedir? Que en clase soy la profesora, pero fuera, una más. Me habéis robado el corazón; es un orgullo haberos conocido. Hoy,...

Gràcies, Igualada!

Contemplo les fotografies i m'omplo de felicitat! Aquest grup tan maco és el d'escriptura creativa d'igualada. Hem treballat plegats durant un trimestre, dotze setmanes plenes de constància, de descobriments i d'aprenentatges, de coneixences i de noves amistats. Soc afortunada perquè els meus...

L’ombra (relat col·laboratiu)

Va caure la nit. Els veïns van tancar les portes i les contrafinestres de les seves cases. Els gossos bordaven, udolaven; els ramats s’agitaven inquiets. I entre la foscor, es movia una ombra.
Una noia amb camisa de dormir s’esperava al seu llit. No havia tancat la finestra, sabia que no serviria de res, que el senyor de les ombres vindria a recollir la seva ofrena com succeïa, des de feia segles, cada primer dia de setembre dels anys de traspàs. I aquest cop (…)

¡Compártelo!

Gràcies, Collbató, per aquest 2022!

Soc afortunada d’haver gaudit, durant aquest 2022, d’un cicle de cursos d’Escriptura Creativa a l’encantador poble de Collbató. Ja sé que és un clàssic dir que els professors aprenem dels alumnes, però és tan cert… jo he après tant o més que ells perquè són un grup increïble que m’ha ajudat a créixer, a veure altres punts de vista, a relacionar-me i a fer-me feliç.

¡Compártelo!

Déu sap que ho vaig intentar (relat col·laboratiu)

No sé com dir-li el que ha passat. El veig allà lluny, al Roger, a la seva barca solitària de pescador, un fanal enmig de la mar. Sort que la lluna plena ho envaeix tot, els boscos, les ombres, la mar. I també el corriol escarpat que arriba fins a la petita cala on, en un racó, arrecerada, té la seva cabana de pescador. M’assec a les pedres i sento la negror dels penya-segats entre la salabror de la nit; el vent dorm i deixa l’aigua tranquil·la,  No sé com dir-li el que ha passat. El veig allà lluny, al Roger, a la seva barca solitària de pescador, un fanal enmig de la mar. Sort que la lluna plena ho envaeix tot, els boscos, les ombres, la mar. I també el corriol escarpat que arriba fins a la petita cala on, en un racó, arrecerada, té la seva cabana de pescador. M’assec a les pedres i sento la negror dels penya-segats entre la salabror de la nit; el vent dorm i deixa l’aigua tranquil·la, però fa fred i no puc deixar de pensar… Hem de parlar, l’esperaré el temps que calgui, però sé que trigarà una estona a plegar la xarxa i tornar, així que m’aixeco i entro a la cabana, mai no la tanca amb clau. 

¡Compártelo!

Gràcies, Caldes d’Estrac!

Ha estat un plaer impartir el taller «Els Cinc Sentits, Escriptura Creativa» a la Biblioteca Can Milans, de Caldes d’Estrac, on hem après algunes tècniques d’escriptura per poder connectar els sentis amb les emocions i transmetre-ho literàriament. Ha sigut una sessió intensa plena de riquesa en emocions, sentiments, literatura…

¡Compártelo!

«Els cinc sentits», escriptura creativa a Caldes d’Estrac

Taller destinat al descobriment personal per aprendre a connectar els sentits amb les emocions i expressar-ho literàriament. Es treballarà individualment, en grup i es fomentarà el debat i la introspecció personal.

¡Compártelo!

Escriptura creativa de tardor

T’agrada escriure? Vols aprendre tècniques literàries i perfeccionar el teu estil? En aquests tallers aprendrem a estimular la creativitat i treballarem amb les millors tècniques narratives per expressar tot allò que volem dir.

¡Compártelo!

Relatos

Mar de lavanda

Va ser per la llum del sol que banya els camps quan s’enfonsa a la mar violeta de les lavandes. Em sentia neguitós mentre tornava a la terra que vaig heretar. “Has sortit a l’àvia”, em deies sempre, perquè l’àvia elaborava productes amb oli essencial de lavanda. Vam anar a París quan el pare va morir, però els avis van quedar-se a la Provença; fins i tot durant els pitjors anys, quan l’àvia es va quedar vídua. I ara, a la casa, només hi ha silenci entre aquests camps, plena d’uns records que sento meus per les cartes, les històries i les fotografies que ens arribaven des d’aquí. Aquí dorm el receptari de l’àvia, el de les flors. Dorm perquè jo el desperti. Soc perfumista.

¡Compártelo!

L’ombra (relat col·laboratiu)

Va caure la nit. Els veïns van tancar les portes i les contrafinestres de les seves cases. Els gossos bordaven, udolaven; els ramats s’agitaven inquiets. I entre la foscor, es movia una ombra.
Una noia amb camisa de dormir s’esperava al seu llit. No havia tancat la finestra, sabia que no serviria de res, que el senyor de les ombres vindria a recollir la seva ofrena com succeïa, des de feia segles, cada primer dia de setembre dels anys de traspàs. I aquest cop (…)

¡Compártelo!

Déu sap que ho vaig intentar (relat col·laboratiu)

No sé com dir-li el que ha passat. El veig allà lluny, al Roger, a la seva barca solitària de pescador, un fanal enmig de la mar. Sort que la lluna plena ho envaeix tot, els boscos, les ombres, la mar. I també el corriol escarpat que arriba fins a la petita cala on, en un racó, arrecerada, té la seva cabana de pescador. M’assec a les pedres i sento la negror dels penya-segats entre la salabror de la nit; el vent dorm i deixa l’aigua tranquil·la,  No sé com dir-li el que ha passat. El veig allà lluny, al Roger, a la seva barca solitària de pescador, un fanal enmig de la mar. Sort que la lluna plena ho envaeix tot, els boscos, les ombres, la mar. I també el corriol escarpat que arriba fins a la petita cala on, en un racó, arrecerada, té la seva cabana de pescador. M’assec a les pedres i sento la negror dels penya-segats entre la salabror de la nit; el vent dorm i deixa l’aigua tranquil·la, però fa fred i no puc deixar de pensar… Hem de parlar, l’esperaré el temps que calgui, però sé que trigarà una estona a plegar la xarxa i tornar, així que m’aixeco i entro a la cabana, mai no la tanca amb clau. 

¡Compártelo!

Dos berenars (relat col·laboratiu)

Són les sis del matí i em desperto ben animada, amb música, perquè he quedat a les set per anar a caminar amb una amiga per la muntanya. En revisar el WhatsApp, veig que ella no podrà venir i dubto si anar sola o no, però com el camí és prou conegut i aviat sortirà el sol, decideixo sortir. Visc a peu de Montserrat i de seguida soc al bosc; l’aire és fresc i aromàtic i vaig pujant a bon pas. En arribar a un petit cim m’aturo, el sol ja surt i el vull saludar per deixar que la seva escalfor i la seva llum m’il·luminin. Em sento connectada amb la natura i tinc el pressentiment que avui serà un gran dia.

¡Compártelo!

La maleta (relat col·laboratiu)

Era un cambrer de la Rambla de Barcelona, “el millor lloc per a ser-ho”, li agradava dir; successos variats dia rere dia, rostres i llengües diferents… no s’avorria mai. Aquell matí la va veure, era bella i esvelta i estava asseguda a un banc, molt a prop de la cafeteria, amb una petita maleta al costat.

¡Compártelo!