Quien trabaja de lo que le gusta disfruta haciéndolo.

Escribir y enseñar son dos de mis pasiones favoritas; con la primera me descubro a mí misma, y con la segunda aprendo de mis alumnos. Imparto cursos y talleres de escritura creativa, de técnicas literarias específicas y de cuentos de hadas (con perspectiva de género). Además, realizo informes de lectura e imparto tutorías personalizadas. 

Como novelista, he publicado Blanca y Elisa, de Editorial Milenio (Pagès Editors), donde reflexiono sobre si nacemos condicionados por nuestro pasado familiar y sobre qué se esconde detrás de la aparente realidad. Mi segunda novela, basada en las experiencias de diferentes actores durante el conflicto y postconflicto de una guerra, está en proceso editorial.

Quien trabaja de lo que le gusta disfruta haciéndolo: esa soy yo.

Próximos eventos

Escriptura Creativa de tardor a Igualada

Descripció: T’agrada escriure? Vols aprendre tècniques literàries i perfeccionar el teu estil? En aquest taller aprendrem a estimular la creativitat i treballarem amb les millors tècniques narratives per expressar tot […]

Find out more »
Espai Cívic Centre, c/Trinitat, 12
Igualada, 08700
+ Google Map

Últimos artículos

Gràcies, Caldes d’Estrac!

Ha estat un plaer impartir el taller «Els Cinc Sentits, Escriptura Creativa» a la Biblioteca Can Milans, de Caldes d’Estrac, on hem après algunes tècniques d’escriptura per poder connectar els sentis amb les emocions i transmetre-ho literàriament. Ha sigut una sessió intensa plena de riquesa en emocions, sentiments, literatura…

¡Compártelo!

«Els cinc sentits», escriptura creativa a Caldes d’Estrac

Taller destinat al descobriment personal per aprendre a connectar els sentits amb les emocions i expressar-ho literàriament. Es treballarà individualment, en grup i es fomentarà el debat i la introspecció personal.

¡Compártelo!

Escriptura creativa de tardor

T’agrada escriure? Vols aprendre tècniques literàries i perfeccionar el teu estil? En aquests tallers aprendrem a estimular la creativitat i treballarem amb les millors tècniques narratives per expressar tot allò que volem dir.

¡Compártelo!

Dos berenars (relat col·laboratiu)

Són les sis del matí i em desperto ben animada, amb música, perquè he quedat a les set per anar a caminar amb una amiga per la muntanya. En revisar el WhatsApp, veig que ella no podrà venir i dubto si anar sola o no, però com el camí és prou conegut i aviat sortirà el sol, decideixo sortir. Visc a peu de Montserrat i de seguida soc al bosc; l’aire és fresc i aromàtic i vaig pujant a bon pas. En arribar a un petit cim m’aturo, el sol ja surt i el vull saludar per deixar que la seva escalfor i la seva llum m’il·luminin. Em sento connectada amb la natura i tinc el pressentiment que avui serà un gran dia.

¡Compártelo!

La maleta (relat col·laboratiu)

Era un cambrer de la Rambla de Barcelona, “el millor lloc per a ser-ho”, li agradava dir; successos variats dia rere dia, rostres i llengües diferents… no s’avorria mai. Aquell matí la va veure, era bella i esvelta i estava asseguda a un banc, molt a prop de la cafeteria, amb una petita maleta al costat.

¡Compártelo!

Gràcies, Igualada!

Així de bonic lluïa el grup d’escriptura creativa del Centre Cívic Nord d’Igualada. Han sigut deu setmanes de classes i d’explicacions plenes de reptes, d’exercicis i de bona companyonia, on hem treballat i après de valent. El dia de la cloenda vam fer diferents activitats, com la creació d’aquest poema col·lectiu arran d’una pregunta que els vaig plantejar: «Com desitjaríeu sentir-vos?» Mireu amb quina bellesa ho van transmetre:

¡Compártelo!

Gràcies, Collbató!

Aquí ens teniu a la fotografia final del grup d’escriptura de Collbató, i crec que els somriures ho diuen tot. Han sigut quatre mesos de treball conjunt, de pensar i de reflexionar, d’ajudar-nos, de compartir; hores d’esforç i de diversió, d’aprendre, d’expressar. Avui ens hem dit adeu, però tornarem aviat, al juliol, per celebrar la cloenda final.

¡Compártelo!

Blanca y Elisa en Massalcoreig

El pequeño pueblo de Massalcoreig huele a pan recién horneado; así empezaba, hace años, una entrada que escribí tras una estancia de dos o tres días en aquel precioso lugar. Y es que mis lazos con Massalcoreig vienen de lejos. Allí vive Antònia, una gran amiga y persona; nos conocimos en la UNED, las dos estudiábamos filología española y, una vez al mes, nos encontrábamos en Cervera para las tutorías de literatura.

¡Compártelo!

Relatos

Dos berenars (relat col·laboratiu)

Són les sis del matí i em desperto ben animada, amb música, perquè he quedat a les set per anar a caminar amb una amiga per la muntanya. En revisar el WhatsApp, veig que ella no podrà venir i dubto si anar sola o no, però com el camí és prou conegut i aviat sortirà el sol, decideixo sortir. Visc a peu de Montserrat i de seguida soc al bosc; l’aire és fresc i aromàtic i vaig pujant a bon pas. En arribar a un petit cim m’aturo, el sol ja surt i el vull saludar per deixar que la seva escalfor i la seva llum m’il·luminin. Em sento connectada amb la natura i tinc el pressentiment que avui serà un gran dia.

¡Compártelo!

La maleta (relat col·laboratiu)

Era un cambrer de la Rambla de Barcelona, “el millor lloc per a ser-ho”, li agradava dir; successos variats dia rere dia, rostres i llengües diferents… no s’avorria mai. Aquell matí la va veure, era bella i esvelta i estava asseguda a un banc, molt a prop de la cafeteria, amb una petita maleta al costat.

¡Compártelo!

Port de Sóller, Mallorca

Contemplo la bahía con cierta tristeza. Intento imaginar cómo sería recorrerla con mi yaya Eulàlia, desde el tranvía, balancearnos juntas con su traqueteo, riendo, mirando el agua y la arena perlada, las palmeras, el sol. Pero viajo sola casi cincuenta años después. Y veo el mismo mar y el mismo cielo. Sonrío.

¡Compártelo!

Pare, he pecat

Es va cordar la brusa amb rapidesa i va deixar els últims botons descordats; ell li va fer una abraçada recolzant-se en els seus pits voluptuosos i va besar el crucifix que ella sempre duia al coll i que li feia l’escot més atractiu. “Vinga, va, no facis el ronso, aixeca’t i vesteix-te ja”, va dir ella fent-li una carícia als cabells. Lluny, les campanes tocaven a missa; era el primer avís. Ella es va aixecar, va agafar el cistell ple de flors i va dir-li adéu amb un somriure.

¡Compártelo!

El verano de mi vida

No soy creyente. O quizás sí. Me hospedaba en una casa cercana a la iglesia, la que tenía un pasillo a solaz de una parra y, detrás, un trozo de tierra que hacía de huerto y jardín; estaba en la parte alta del pueblo y las vistas eran espectaculares. La alquilé para todo el verano y llegué a finales de junio. Pasarás calor, dijeron mis amigas, mejor vete al norte. Pero yo necesitaba conocer algo nuevo y Andalucía era una buena opción.

¡Compártelo!