Què en vam dir a Martorelles de Blanca y Elisa?

Què en vam dir a Martorelles de Blanca y Elisa?

Paula Colobrans va tornar a venir a Martorelles, aquesta vegada però no per realitzar cap taller o laboratori de lectura, sinó per presentar i fer tertúlia de la seva primera novel·la: Blanca y Elisa.
Una novel·la amb components autobiogràfics, a cavall entre la novel·la romàntica, històrica i d’intriga. Colobrans va detallar i presentar amb fotografies els llocs i ambients reals en els que s’havia inspirat. Des de Madeira a Nova York, passant per ciutats com Barcelona, Londres o París, a poblets com Santa Maria de Souillac. Ambientacions ben reals i amarades per l’autora, que serveixen durant la novel·la per emmarcar trames amoroses i indagacions històriques i familiars, combinant també lectures de cartes i somnis de la protagonista.
Una protagonista, Blanca, que és també la veu principal de la novel·la i que va ser motiu de certa enveja per algunes participants de la tertúlia, pel fet de poder-se dedicar a escriure, viatjar i mantenir un bon nivell de vida gràcies a la fortuna del marit. Alhora però és víctima del mateix matrimoni, que la relega a una convencionalitat molt poc intensa. En aquest sentit es van plantejar possibles desenllaços alternatius per a les dificultats i crisis i que ha d’afrontar Blanca.

La conversa va derivar sobre les desigualtats, històriques i actuals, entre homes i dones en l’àmbit domèstic i en el món del treball. Finalment les lectores van animar a seguir escrivint i a consolidar el seu estil a l’autora, que va avançar que té entre mans una segona novel·la sobre les dones durant la Guerra Civil.

Per a llegir l’original de la ressenya, us deixo l’enllaç a “En una Petita Biblioteca”, el seu fantàstic blog sobre el club de lectura:

https://enunapetitabiblioteca.blogspot.com/2019/03/blanca-y-elisa-de-paula-colobrans.html?showComment=1554966957637#c124976343183861394

Per a llegir el meu ressenya particular: http://paulacolobrans.com/ca/activitats/blanca-y-elisa-a-martorelles/

Gràcies!

¡Compártelo!
Roda de premsa a Pagès Editors

Roda de premsa a Pagès Editors

A principis d’abril, la gran família del grup editorial Pagès Editors ha ofert una animada roda de premsa en la seva seu editorial per a donar a conèixer els nous títols del seu catàleg. I m’omple d’orgull dir que Blanca y Elisa està entre les novetats d’enguany.

Després, la plantilla editorial, la premsa i els autors presents hem pres un aperitiu: ha estat el moment de xerrar, de compartir i de conèixer-nos personalment. A més, diferents mitjans ens han entrevistat.

Ha estat un plaer assistir. Gràcies.

http://www.lamanyana.cat/cultura/public/article/pages-editors-presenta-prop-duna-seixantena-de-novetats-per-aquest-sant-jordi/

¡Compártelo!
Escriptores de contes de fades silenciades pel patriarcat

Escriptores de contes de fades silenciades pel patriarcat

Els psicòlegs de l’Anoia parlen de contes de fades.

Dijous passat va tenir lloc a la Biblioteca Central d’Igualada una conferència on la Paula Colobrans, música, escriptora i investigadora especialitzada en contes de fades, va parlar sobre escriptores dels segles XVII, XVIII, XIX silenciades pel patriarcat. L’acte, emmarcat dins de les activitats del Dia Mundial de la Dona, va estar organitzat per l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) i l’Ajuntament d’Igualada-Biblioteca Central.

L’objectiu de la conferència era posar en evidència que no existeixen versions originals dels contes clàssics, ja que provenen del folklore popular de fa segles i mil•lennis. Per això, els contes van adaptant-se al moment històric i cultural en què s’expliquen. De fet, encara que sembli que el seu missatge és sempre el mateix, el problema és que només ens han arribat les versions escrites per homes (Basile, Perrault, els germans Grimm…). Però, on són les escriptores de contes de fades?

Entre les millors vam conèixer a Marie-Catherine Jumel-Barneville, coneguda com a Madame d’Aunoy, autora contemporània a Charles Perrault. Es va comparar quin és el missatge d’un i de l’altre dins dels seus contes: mentre que en Perrault les princeses només tenen bellesa i dolçor (perquè és l’única manera d’aconseguir marit), paciència i resignació encara que les maltractin (per demostrar que són dones virtuoses i mereixedores d’aquest marit), en Madame d’Aulnoy no només són maques sinó que estudien, són intel•ligents, agosarades, poden matar ogres per salvar la vida, posen a prova l’amor dels seus pretendents i escullen si volen casar-se i amb qui. El mateix pot dir-se si comparem les versions dels germans Grimm (molt en línia amb Perrault) i les obres d’un grup de dones alemanyes que es feien dir les Kaffeterkreis: als seus contes les protagonistes aprenen a ser independents i viuen la vida com elles volen, quelcom impensable al segle XIX, educades pel matrimoni i la llar com a única fita a la vida.

També es va parlar de la visió que tenen algunes escriptores contemporànies sobre les versions escrites per Perrault i els Grimm, i de com introdueixen temes mai expressats als contes de fades: l’amor entre dones, personatges femenins que escullen els homes pel seu benefici sexual, o la passió necròfila que sent una dona per un Bell Dorment. Per últim, es va parlar d’algunes versions infantils del conte La Ventafocs i de com mostrar referents de princeses empoderades.

El problema, doncs, és que només ens han arribat les versions de contes de fades escrites al servei del patriarcat. Recuperar escriptores silenciades contemporànies a Perrault i als germans Grimm, on les princeses se salven a si mateixes gràcies al seu enginy i intel·ligència, que decideixen com viure i amb qui casar-se és important per a la societat. També reivindicar les reescriptures feministes sorgides a partir dels anys setanta del segle XX, ja que posen evidència els missatges patriarcals i com subvertir-los. Recuperar aquests referents és valuós per a la societat, per a l’apoderament de les dones i per a desenvolupar el sentit crític dels nens.

En finalitzar la conferència, es va fer la presentació de Blanca y Elisa, Editorial Milenio (Pagès Editors), una novel·la d’intriga on es reflexiona sobre la reconstrucció de la dona per a aconseguir el seu empoderament, i que reflexiona sobre què s’amaga darrere de les aparences i sobre si naixem lliures o condicionats pels successos familiars dels qui ens van precedir.

L’associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia és una associació sense ànim de lucre que pretén ser un altaveu de les qüestions d’interès social que tenen a veure amb la Salut Mental.

http://www.igualada.cat/ca/regidories/promocio-cultural-rel-institucionals/agenda/contes-de-fades-referents-femenins-transgressors  

Nota de premsa (pàgina 16): http://veuanoia.cat/wp-content/uploads/2018/03/LA-VEU-1853-23-3-18.pdf

¡Compártelo!
Parlant a TV Lleida sobre Blanca y Elisa

Parlant a TV Lleida sobre Blanca y Elisa

Benvolguts lectors, el 16 de febrer de 2018 em van entrevistar en TV Lleida dins del programa Cafeïna.

Va ser una entrevista agradable i animada gràcies a Mariví Chacón, la presentadora, que formulava preguntes interessants i responia als meus comentaris. A més, les intervencions d’Eulàlia Pagès, directora del grup editorial que ha publicat Blanca y Elisa, van ser inestimables. Si voleu veure’m i sentir-me, us deixo l’enllaç, que són els vint primers minuts de programa:

http://lleidatv.alacarta.cat/cafeina/capitol/capitol-2323

https://www.alacarta.cat/js/embed.js
¡Compártelo!
Presentació del llibre col·lectiu Les dones i la fàbrica

Presentació del llibre col·lectiu Les dones i la fàbrica

Fa uns mesos vam realitzar un petit curs a la localitat de Copons (Barcelona), un poblet encantador. L’objectiu era recuperar els testimonis de les treballadores de la fàbrica tèxtil de la vila, molts a través del visionament d’enregistraments antics. Gràcies a elles, el poble va poder sobreviure durant la Guerra Civil i la immediata postguerra. Van ser elles, aquestes dones, les que van sostenir el pes familiar durant aquests anys, treballant dins i fora de la llar, cuidant de la família, dels fills i de la comunitat quan els homes, cridats a files, a la presó o morts, faltaven de la llar. Però elles també van viure la guerra, com tots, encara que d’una altra manera.

El llibre col·lectiu titulat Les dones i la fàbrica és un llegat a elles.

Clicant l’enllaç podreu llegir el meu relat, “Mar enllà”, espero que us agradi:

http://paulacolobrans.com/publicaciones/les-dones-i-la-fabrica/

Nota de premsa:

¡Compártelo!