PUBLICACIONS
Ítaca
Fa fred. Fora, el bosc desperta adormit i l’aurora es filtra a través de les escletxes dels finestrons. Quina mandra sortir del llit, s’hi està tan calent i és tan esponjós, penses. L’estufa es va consumir fa hores; l’encens i esperes. Esperar l’amor dol. I renunciar-hi, també.
L’Eleonor i el petit Espígol
Sortiren una matinada fresca de finals de juliol. L’Eleonor i el Frederic viatjaven acompanyats per la dida Josefina. El trajecte durava dos dies. Es mudaven. Els grinyols del carruatge feien riure el petit, que tenia quatre anys complerts.
Blanca y Elisa
Mil·lenni Editors: “Novel·la d’intriga sobre relacions de família i herències, complexa i carregada de grans pecats; amb la dosi adequada de misteris, de sospites, d’aparences i de drames inconfessables protagonitzats per personatges inesperats. Un text molt ben escrit, d’estructura clàssica, d’algú que domina perfectament la gradació narrativa, la tècnica del punt de vista, de la narració dins de la narració”.
Sebastià Bennassar: “una bona història i una bona autora disposada a explicar-la i a defensar-la”.
Nua, m’embolcalla el silenci
Nua, m’embolcalla el silenci. És un silenci profund. Bussejo sentint la dolçor d’unes mans imaginàries que recorren la meva pell, però són les carícies de les algues que ballen al fons marí.
Aquella nit de difunts
Infinites puntes d’agulla se’m claven al rostre, fa fred. La lluna plena es vesteix dolça rere un tel de núvols, mentre passejo entre les tombes.
Les dones i la fabrica
La llum s’insinua entre la boira, un tel blanc enmig de l’oceà. Sóc en un vaixell ple de gent que marxa cap a un món nou, cap a una nova vida. Em neguiteja el fum negre de la xemeneia que lluita contra l’espessor esmorteïda. Dibuixa formes sinuoses com les de l’havà de l’amo quan ens observava, immòbil, des de l’oficina de la fàbrica. Feia por… En què pensava quan ens mirava així?
Beatriu i el portal maligne
Diuen que aquella nit càlida i plena de tempesta del 1911 hagués encongit l’ànima de qualsevol ésser. A dins d’aquell bosc, però, una ombra sinistre es movia amb rapidesa. D’on havia sorgit? Semblava que del no res…El bestiar de les masies alertava amb neguit d’aquella estranya presència, i ni tan sols en arribar aquí, al petit poble de Tous, la veié ningú.