Al club de lectura de la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles

I des d’aquí vam mantenir una amena xerrada comentant els diferents aspectes que els va cridar l’atenció durant la seva lectura. A més, va haver-hi un intens debat sobre si Blanca evoluciona o no durant la novel·la. La qüestió es va centrar en el fet que, en divorciar-se, viu d’una generosa pensió i la seva següent parella és, com el seu exmarit, un home ric. Això va generar algun recel, però el meu punt de vista és que Blanca sí que evoluciona perquè és ella qui decideix divorciar-se i aprendre a viure per si mateixa gràcies al seu treball, conscient que el seu nivell de vida baixarà. I això és independent de si al final aconsegueix o no una bona pensió, quelcom que, a priori, no podia saber. És a dir: Blanca no deixa al seu marit quan troba a un altre que li asseguri que continuarà amb el seu nivell de vida, si no quan descobreix que la seva vida acomodatícia i emocionalment buida no la fa feliç. Perquè a vegades, un no sap què és la felicitat i viu com creu que han de ser les coses, fins que descobreix que alguna cosa o tot pot ser diferent.

Un altre aspecte important del qual es va parlar, va ser que, en determinats moments, em vaig adaptar al concepte general de moralitat per a evitar sentir-me jutjada i que, a més, en algun moment vaig triar el que creia que preferiria el lector. La reacció va ser unànime dient que jo, com a escriptora, puc fer i dir amb la meva escriptura el que se m’antulli i que ningú té per què jutjar-me, perquè aquests temps han passat ja. Quanta raó!

Va haver-hi també sorpreses entre els assistents: Una de les participants va ser entrevistada en “La Fabriqueta“. Estirant els fils de la història , documental destinat a recuperar la memòria històrica de l’empresa Filatures Marta de Martorelles (1948 a 1975) i a tots els seus treballadors. A més, vaig conèixer a Mònica Esbert, una escriptora premiada i amb diversos llibres publicats, a qui li va encantar Blanca y Elisa

Tot plegat, degustant el vi Pansa Blanca del Celler Can Roda: exquisit.

Va ser un plaer conversar i compartir les vostres impressions i reflexions sobre Blanca y Elisa, i sobre la vida en general. Són moments màgics que em fan feliç. Moltes gràcies, Marcel, per la invitació, i a tots per aquesta deliciosa tarda.

¡Compártelo!