Els psicòlegs de l’Anoia parlen de contes de fades.
Dijous passat va tenir lloc a la Biblioteca Central d’Igualada una conferència on la Paula Colobrans, música, escriptora i investigadora especialitzada en contes de fades, va parlar sobre escriptores dels segles XVII, XVIII, XIX silenciades pel patriarcat. L’acte, emmarcat dins de les activitats del Dia Mundial de la Dona, va estar organitzat per l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) i l’Ajuntament d’Igualada-Biblioteca Central.
L’objectiu de la conferència era posar en evidència que no existeixen versions originals dels contes clàssics, ja que provenen del folklore popular de fa segles i mil•lennis. Per això, els contes van adaptant-se al moment històric i cultural en què s’expliquen. De fet, encara que sembli que el seu missatge és sempre el mateix, el problema és que només ens han arribat les versions escrites per homes (Basile, Perrault, els germans Grimm…). Però, on són les escriptores de contes de fades?
Entre les millors vam conèixer a Marie-Catherine Jumel-Barneville, coneguda com a Madame d’Aunoy, autora contemporània a Charles Perrault. Es va comparar quin és el missatge d’un i de l’altre dins dels seus contes: mentre que en Perrault les princeses només tenen bellesa i dolçor (perquè és l’única manera d’aconseguir marit), paciència i resignació encara que les maltractin (per demostrar que són dones virtuoses i mereixedores d’aquest marit), en Madame d’Aulnoy no només són maques sinó que estudien, són intel•ligents, agosarades, poden matar ogres per salvar la vida, posen a prova l’amor dels seus pretendents i escullen si volen casar-se i amb qui. El mateix pot dir-se si comparem les versions dels germans Grimm (molt en línia amb Perrault) i les obres d’un grup de dones alemanyes que es feien dir les Kaffeterkreis: als seus contes les protagonistes aprenen a ser independents i viuen la vida com elles volen, quelcom impensable al segle XIX, educades pel matrimoni i la llar com a única fita a la vida.
També es va parlar de la visió que tenen algunes escriptores contemporànies sobre les versions escrites per Perrault i els Grimm, i de com introdueixen temes mai expressats als contes de fades: l’amor entre dones, personatges femenins que escullen els homes pel seu benefici sexual, o la passió necròfila que sent una dona per un Bell Dorment. Per últim, es va parlar d’algunes versions infantils del conte La Ventafocs i de com mostrar referents de princeses empoderades.
El problema, doncs, és que només ens han arribat les versions de contes de fades escrites al servei del patriarcat. Recuperar escriptores silenciades contemporànies a Perrault i als germans Grimm, on les princeses se salven a si mateixes gràcies al seu enginy i intel·ligència, que decideixen com viure i amb qui casar-se és important per a la societat. També reivindicar les reescriptures feministes sorgides a partir dels anys setanta del segle XX, ja que posen evidència els missatges patriarcals i com subvertir-los. Recuperar aquests referents és valuós per a la societat, per a l’apoderament de les dones i per a desenvolupar el sentit crític dels nens.
En finalitzar la conferència, es va fer la presentació de Blanca y Elisa, Editorial Milenio (Pagès Editors), una novel·la d’intriga on es reflexiona sobre la reconstrucció de la dona per a aconseguir el seu empoderament, i que reflexiona sobre què s’amaga darrere de les aparences i sobre si naixem lliures o condicionats pels successos familiars dels qui ens van precedir.
L’associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia és una associació sense ànim de lucre que pretén ser un altaveu de les qüestions d’interès social que tenen a veure amb la Salut Mental.
Nota de premsa (pàgina 16): http://veuanoia.cat/wp-content/uploads/2018/03/LA-VEU-1853-23-3-18.pdf
