Quan Déu tanca una porta obre una finestra, diu el refrany. Però a vegades, som nosaltres els qui tanquem portes. I el que arriba després no és una finestra, sinó la vida sencera que es desplega davant teu.

Avui tinc moltíssim a agrair el 2019, perquè durant la recta final de l’any han succeït tres grans coses: he après a dir adéu a persones i a situacions insostenibles, ha entrat gent nova en la meva vida, i torno a impartir classes de música. Tant de bo que el balanç d’enguany sigui tan positiu per a vosaltres com ho és per a mi. I ho és gràcies a saber valorar i gaudir de la quotidianitat que passo al costat de la meva família i amics; perquè quan entens que la felicitat va de cuidar i deixar-se cuidar, d’estar quan et necessiten i de secundar-se en l’altre, d’escoltar sense jutjar, de donar la mà, d’abraçar i deixar-se abraçar, comences a construir-la.

Gràcies per acompanyar-me, amics, lectors i companys. Us desitjo Bon Nadal i que el 2020 ens inundi de bellesa i prosperitat.

¡Compártelo!