PUBLICACIONES
Aquella nit de difunts/Noche de difuntos
(Relato en catalán con traducción al español).
Infinites puntes d’agulla se’m claven al rostre, fa fred. La lluna plena es vesteix dolça rere un tel de núvols, mentre passejo entre les tombes / Pequeñas puntas de aguja se clavan en mi rostro: hace frío. Observo la dulzura de la luna llena cubrirse bajo un tul de nubes mientras me paseo entre las tumbas.
Les dones i la fabrica
La llum s’insinua entre la boira, un tel blanc enmig de l’oceà. Sóc en un vaixell ple de gent que marxa cap a un món nou, cap a una nova vida. Em neguiteja el fum negre de la xemeneia que lluita contra l’espessor esmorteïda. Dibuixa formes sinuoses com les de l’havà de l’amo quan ens observava, immòbil, des de l’oficina de la fàbrica. Feia por… En què pensava quan ens mirava així?
Beatriu i el portal maligne
Diuen que aquella nit càlida i plena de tempesta del 1911 hagués encongit l’ànima de qualsevol ésser. A dins d’aquell bosc, però, una ombra sinistre es movia amb rapidesa. D’on havia sorgit? Semblava que del no res…El bestiar de les masies alertava amb neguit d’aquella estranya presència, i ni tan sols en arribar aquí, al petit poble de Tous, la veié ningú.