Com dir-te que amb tu el cel és encara més blau, que les nits brillen amb la teva mirada i que m’adormo abraçada a tu, encara que ja no hi ets. Que et trobo a faltar, que desitjaria que estiguessis aquí, que et voldria al meu costat, sempre. Que recordaré els teus ulls, el teu somriure, la teva ànima, la teva veu, i que esperaré fins a tornar-nos a veure perquè part de tu va quedar en mi. Que seràs foc, sempre, el foc que crema, el que inspira, el que il·lumina i reconforta quan tot va malament, bé. Que ets infinit en mi. Vine, dius, i m’allargues la mà perquè torni a tu. Però vaig sense anar. Ets el pensament que il·lumina els meus dies, visc abraçada a tu.
Esperaré. Seré dolça, suau, lenta. Perquè si tu ho vols, jo també.
