A vegades passa que com més gran et fas, menys gràcia té complir anys. No és el meu cas, perquè per a mi l’edat és un valor: d’any en any som una mica més savis. És a dir, que acostant-me als cinquanta i tan feliç, encara que de tant en tant trobi a faltar l’energia de la joventut i pensi que aviat estaré pel ferroveller; i què?, estaré igualment feliç. Fins i tot quan em diuen, escolta, que ja et surten canes, responc: Oi que em queden bé?
A més, els he complert durant el confinament i ha estat igualment genial. Perquè no importa la distància, importa l’amor, l’amistat, que es recordin de tu. I també és divertit posposar les quedades i celebrar, no un, sinó dos o tres aniversaris junts! Perquè ja pot ploure, tronar i fins a rellampeguejar, que si estàs a gust amb la teva vida, amb la família i amics, sempre és tot millor. Ah, i no m’oblido de contar-vos la història d’aquest preciós ram, que em va arribar quan anava encara en pijama, amb un missatge que deia (i resumeixo): «encara que per a mi, la teva amistat és el millor regal: Sretan rodjedan!», que significa ‘per molts anys’. I ho vaig posar en aquest gerro tan bonic que veieu, que era de la meva àvia i que per a mi simbolitza la bellesa de l’amor i la saviesa que es transmet de mare a filla de generació en generació.
Ja veieu que ahir va ser un gran dia, perquè vaig complir anys, i que avui també, perquè sóc un any més sàvia i feliç.
Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions, amics, companys, lectors, gràcies per recordar-vos de mi i per fer-me un petit lloc en el vostre cor.
