Durant la jornada “La Filología de las Mujeres”, celebrada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, vam parlar sobre Catherine Jumel-Barneville (1651-1705), coneguda com a Mdm. d’Aulnoy, de qui es té documentat el primer conte de fades; es titula «L’illa de la felicitat» i va aparèixer inserit dins de la seva novel·la Histoire d’Hippolyte, Comte de Douglas, de 1690. De fet, el conte de fades va sorgir com a joc de saló entre les elits cortesanes franceses a finals de segle XVII, i va acabar configurant-se com un nou gènere literari. A més, en els seus inicis el vuitanta per cent de la producció va estar a càrrec d’escriptores, les salonnières i conteusses, dones cultíssimes que van escriure textos tremendament interessants i, en general, en defensa de la dona.
En definitiva, la meva intenció va ser, d’una banda, donar a conèixer a Madame d’Aulnoy, la iniciadora del gènere de conte de fades, atribuït popularment a Charles Perrault; i, de l’altra, demostrar que el problema no està en les princeses o en els contes feérics, sinó en què només ens han arribat els escrits al servei del patriarcat. A més, demostrar que el conte de fades va ser adoptat per les salonnières i les conteusses per defensar-se dels atacs contra la llibertat de la dona i difondre que, en general, elles van establir les bases del nou gènere literari. I el pitjor, si el conte de fades es va desenvolupar, en part, per defensar la llibertat i la dignitat de la dona, es va convertir en un element socialitzador i culturalizador en defensa el patriarcat.
La jornada es va celebrar el 23 d’abril del 2018 a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.
