Durant la jornada “La Filología de las Mujeres”, celebrada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, vam parlar sobre Catherine Jumel-Barneville (1651-1705), coneguda com a Mdm. d’Aulnoy, de qui es té documentat el primer conte de fades; es titula «L’illa de la felicitat» i va aparèixer inserit dins de la seva novel·la Histoire d’Hippolyte, Comte de Douglas, de 1690. De fet, el conte de fades va sorgir com a joc de saló entre les elits cortesanes franceses a finals de segle XVII, i va acabar configurant-se com un nou gènere literari. A més, en els seus inicis el vuitanta per cent de la producció va estar a càrrec d’escriptores, les salonnières i conteusses, dones cultíssimes que van escriure textos tremendament interessants i, en general, en defensa de la dona.
En definitiva, la meva intenció va ser, d’una banda, donar a conèixer a Madame d’Aulnoy, la iniciadora del gènere de conte de fades, atribuït popularment a Charles Perrault; i, de l’altra, demostrar que el problema no està en les princeses o en els contes feérics, sinó en què només ens han arribat els escrits al servei del patriarcat. A més, demostrar que el conte de fades va ser adoptat per les salonnières i les conteusses per defensar-se dels atacs contra la llibertat de la dona i difondre que, en general, elles van establir les bases del nou gènere literari. I el pitjor, si el conte de fades es va desenvolupar, en part, per defensar la llibertat i la dignitat de la dona, es va convertir en un element socialitzador i culturalizador en defensa el patriarcat.
La jornada es va celebrar el 23 d’abril del 2018 a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.
A principis d’abril, la gran família del grup editorial Pagès Editors ha ofert una animada roda de premsa en la seva seu editorial per a donar a conèixer els nous títols del seu catàleg. I m’omple d’orgull dir que Blanca y Elisa està entre les novetats d’enguany.
Després, la plantilla editorial, la premsa i els autors presents hem pres un aperitiu: ha estat el moment de xerrar, de compartir i de conèixer-nos personalment. A més, diferents mitjans ens han entrevistat.
A principios de abril, la gran familia del grupo editorial Pagès Editors ha ofrecido una animada rueda de prensa en su sede editorial para dar a conocer los nuevos títulos de su catálogo. Y me llena de orgullo decir que Blanca y Elisa está entre las novedades de este año.
Después, la plantilla editorial, la prensa y los autores presentes hemos tomado un aperitivo: ha sido el momento de charlar, de compartir y de conocernos personalmente. Además, diferentes medios nos han entrevistado.
Ir a la presentación de tu novela y atravesar una gran (e inesperada) nevada es emocionante y hasta divertido. La mesa redonda sobre novela histórica ha sido genial. Y he conocido a Laura, una nueva fan. ¿Qué más se puede pedir? Solamente que el año próximo haga buen tiempo para que más gente se anime a venir. ¡Gracias a todos!
El acto se ha enmarcado en la participación de la mesa redonda sobre novela histórica, el 24 de marzo en la Vila del Llibre de Montblanc 2018, junto a Mª Victòria Lovaina con L’esquerda de l’àngel (ed. Gregal) y Jaume Barrul con Missa Funeral (Pagès Editors).
Anar a la presentació de la teva novel·la i travessar una gran (i inesperada) nevada és emocionant i fins a divertit. La taula rodona sobre novel·la històrica ha estat genial. I he conegut a Laura, una nova fan. Què més es pot demanar? Solament que l’any pròxim faci bon temps perquè més gent s’animi a venir. Gràcies a tots!
L’acte s’ha emmarcat en la participació de la taula rodona sobre novel·la històrica, el 24 de març a la Vila del Llibre de Montblanc 2018, al costat de Mª Victòria Lovaina amb L’esquerda de l’àngel (ed. Gregal) i Jaume Barrul amb Missa Funeral (Pagès Editors).
La conferència va quedar emmarcada dins del cicle d’activitats del Dia Mundial de la Dona del 15 de març de 2018. Va ser organitzada per APPA (Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia), en col·laboració amb la Biblioteca Central d’Igualada i l’Ajuntament d’Igualada.
A la nota de premsa podreu llegir un resum del contingut:
Els psicòlegs de l’Anoia parlen de contes de fades.
Dijous passat va tenir lloc a la Biblioteca Central d’Igualada una conferència on la Paula Colobrans, música, escriptora i investigadora especialitzada en contes de fades, va parlar sobre escriptores dels segles XVII, XVIII, XIX silenciades pel patriarcat. L’acte, emmarcat dins de les activitats del Dia Mundial de la Dona, va estar organitzat per l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) i l’Ajuntament d’Igualada-Biblioteca Central.
L’objectiu de la conferència era posar en evidència que no existeixen versions originals dels contes clàssics, ja que provenen del folklore popular de fa segles i mil•lennis. Per això, els contes van adaptant-se al moment històric i cultural en què s’expliquen. De fet, encara que sembli que el seu missatge és sempre el mateix, el problema és que només ens han arribat les versions escrites per homes (Basile, Perrault, els germans Grimm…). Però, on són les escriptores de contes de fades?
Entre les millors vam conèixer a Marie-Catherine Jumel-Barneville, coneguda com a Madame d’Aunoy, autora contemporània a Charles Perrault. Es va comparar quin és el missatge d’un i de l’altre dins dels seus contes: mentre que en Perrault les princeses només tenen bellesa i dolçor (perquè és l’única manera d’aconseguir marit), paciència i resignació encara que les maltractin (per demostrar que són dones virtuoses i mereixedores d’aquest marit), en Madame d’Aulnoy no només són maques sinó que estudien, són intel•ligents, agosarades, poden matar ogres per salvar la vida, posen a prova l’amor dels seus pretendents i escullen si volen casar-se i amb qui. El mateix pot dir-se si comparem les versions dels germans Grimm (molt en línia amb Perrault) i les obres d’un grup de dones alemanyes que es feien dir les Kaffeterkreis: als seus contes les protagonistes aprenen a ser independents i viuen la vida com elles volen, quelcom impensable al segle XIX, educades pel matrimoni i la llar com a única fita a la vida.
També es va parlar de la visió que tenen algunes escriptores contemporànies sobre les versions escrites per Perrault i els Grimm, i de com introdueixen temes mai expressats als contes de fades: l’amor entre dones, personatges femenins que escullen els homes pel seu benefici sexual, o la passió necròfila que sent una dona per un Bell Dorment. Per últim, es va parlar d’algunes versions infantils del conte La Ventafocs i de com mostrar referents de princeses empoderades.
El problema, doncs, és que només ens han arribat les versions de contes de fades escrites al servei del patriarcat. Recuperar escriptores silenciades contemporànies a Perrault i als germans Grimm, on les princeses se salven a si mateixes gràcies al seu enginy i intel·ligència, que decideixen com viure i amb qui casar-se és important per a la societat. També reivindicar les reescriptures feministes sorgides a partir dels anys setanta del segle XX, ja que posen evidència els missatges patriarcals i com subvertir-los. Recuperar aquests referents és valuós per a la societat, per a l’apoderament de les dones i per a desenvolupar el sentit crític dels nens.
En finalitzar la conferència, es va fer la
presentació de Blanca y Elisa,
Editorial Milenio (Pagès Editors), una novel·la d’intriga on es reflexiona
sobre la reconstrucció de la dona per a aconseguir el seu empoderament, i que
reflexiona sobre què s’amaga darrere de les aparences i sobre si naixem
lliures o condicionats pels successos familiars dels qui ens van precedir.
L’associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia
és una associació sense ànim de lucre que pretén ser un altaveu de les
qüestions d’interès social que tenen a veure amb la Salut Mental.
La conferencia quedó enmarcada dentro del ciclo de actividades del Día Mundial de la Mujer del 15 de marzo de 2018. Fue organizada por APPA (Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia), en colaboración con la Biblioteca Central d’Igualada y l’Ajuntament d’Igualada.
En la nota de prensa podréis leer un resumen del contenido:
Aquí tenéis la traducción de la Nota de prensa, cuyo enlace encontraréis más abajo:
El jueves pasado tuvo lugar, en la Biblioteca Central
de Igualada, una conferencia donde Paula Colobrans, música, escritora e
investigadora de cuentos de hadas, habló sobre algunas escritoras de los siglos
XVII, XVIII, XIX silenciadas por el patriarcado. El acto, enmarcado dentro de
las actividades del Día Mundial de la Mujer, estuvo Organizado por la
Asociación de Psicólogas y Psicólogos del Anoia (APPA) y el Ayuntamiento de
Igualada-Biblioteca Central.
El Objetivo de la conferencia era poner de manifiesto
que no existen versiones originales de los cuentos clásicos, ya que provienen
del folclore popular desde hace siglos. Por ello, los cuentos van adaptándose a
momento histórico y cultural en el que se explican. De hecho, aunque parezca
que su mensaje es siempre el mismo: la sumisión de la mujer, el problema es que
sólo nos han llegado las versiones escritas por hombres (Basile, Perrault, los
hermanos Grimm…) al servicio del patriarcado. Pero ¿dónde están las escritoras
de cuentos de hadas?
Entre las mejores conocimos a Marie-Catherine Jumel-Barneville (Madame d’Aulnoy), autora contemporánea a Charles Perrault, y comparamos el mensaje que cada uno transmite en sus cuentos: mientras que en Perrault las princesas solo tienen belleza y dulzura (porque es la única manera de conseguir marido), paciencia y resignación aunque las maltraten (para demostrar que son virtuosas y merecedoras de ese marido), en Madame d’Aulnoy, además de guapas, estudian, gobiernan, son inteligentes, osadas, valientes hasta salvar su propia vida, ponen a prueba el amor de sus pretendientes y escogen si quieren casarse y con quién. Lo mismo podría decirse si comparamos las versiones de los hermanos Grimm (muy en línea con Perrault), con las obras de un grupo de mujeres llamadas las Kaffeterkreis: en sus cuentos las protagonistas aprenden a ser independientes y viven la vida como ellas quieren, algo impensable en el siglo XIX, educadas para el matrimonio y el hogar como única meta en la vida.
También se habló de la visión que tienen algunas
escritoras contemporáneas sobre los versiones escritas por Perrault y los
Grimm, y de cómo introducen temas nunca expresados los cuentos de hadas: el
amor entre mujeres, personajes femeninos que eligen a los hombres pensando en
su propio benéfico sexual, o la pasión necròlfila que siente una mujer por un Bello
Durmiente. Por último, se habló
de algunas versiones infantiles del cuento La Cenicienta y de cómo mostrar
referentes de princesas empoderadas.
El problema, pues, es que solo nos han llegado las versiones de cuentos de hadas escritas al servicio del patriarcado. Recuperar escritoras silenciadas contemporáneas a Perrault y a los hermanos Grimm, donde las princesas se salvan a sí mismas gracias a su ingenio e inteligencia, que deciden cómo vivir y con quién casarse es importante para la sociedad. También reivindicar las reescrituras feministas surgidas a partir de los años setentas del siglo XX, ya que ponen evidencia los mensajes patriarcales y como subvertirlos. Recuperar estos referentes es valioso para la sociedad, para el empoderamiento de las mujeres y para desarrollar el sentido crítico de los niños.
Al finalizar la conferencia se hizo la
presentación de Blanca y Elisa,
Editorial Milenio (Pagès Editors), una novela de intriga donde se reflexiona
sobre la reconstrucción de la mujer para lograr su empoderamiento, que
reflexiona sobre qué se esconde detrás de las apariencias y sobre si nacemos
libres o condicionados por los sucesos familiares de quienes nos precedieron.
La asociación de Psicólogas y Psicólogos del
Anoia es una asociación sin ánimo de lucro que pretende ser un altavoz de las
cuestiones de interés social que tienen que ver con la Salud Mental.
Queridos lectores, el 16 de febrero de 2018 me entrevistaron en TV Lleida dentro del programa Cafeïna.
Fue una entrevista agradable y animada gracias a Mariví Chacón, la presentadora, que formulaba preguntas interesantes y respondía a mis comentarios. Además, las intervenciones de Eulàlia Pagès, directora del grupo editorial que ha publicado Blanca y Elisa, fueron inestimables. Si queréis verme y oírme, os dejo el enlace, que son los veinte primeros minutos de programa:
