Ets avui la mirada d’un oblit infinit. Un sospir, un missatge, un adéu.
Vas arribar amb les onades gronxant-te i sospirant-me amor. Però em portaves la mort. Escuma blanca sobre una mar en calma que només demanava reposar a la riba. Onatge infinit per a un somni etern. A vegades som ones; a vegades, la mar.
Jo vaig ser el mar i tu, les ones.
