Des del Servei d’Atenció a la Gent Gran, em van convidar a participar en una tertúlia cafè a la localitat d’Hostalets de Pierola. Va ser una tarda agradable amb un públic interessat en conèixer la influència que els contes de fades poden tenir en les seves nétes i néts.
Vaig parlar de les diferents versions de la Ventafocs al llarg de la història per demostrar que els contes no tenen versions originals, i que una mateixa història transcendeix a l’època i ideologia a la qual s’inscriu adaptant-se al moment que s’expliqui. Per exemple, una versió moderna de «La Ventafocs» és Pretty Woman, on la protagonista és una noia indefensa i víctima de maltractaments (de la societat en general en comptes de la madrastra i les germanastres), i que es rescatada per un príncep blau (un empresari folrat), que la vol engalanar per lluir-la en societat. I aquesta jove, per les seves gràcies, encant i bellesa, és escollida entre totes per ser la seva parella ideal.
També vaig parlar que el conte de fades va néixer de la mà d’una dona contemporània a Charles Perrault, coneguda com a Madame d’Aulnoy, i que hi va haver altres dones escriptores actualment oblidades. A més, entre les assistents diverses van assenyalar que mai els van agradar les versions de Perrault o dels Grimm, perquè els semblaven cruels o perquè les princeses són submises i ximples, i que això és el que a elles els van ensenyar durant la seva infantesa: que la seva vida havia de reduir-se a enamorar-se i a casar-se.
En acabar, vam prendre un refrigeri durant una animada conversa.
Cafè Tertúlia, 30 d’abril 2018. Casal de la Gent Gran dels Hostalets de Pierola
Durant la jornada “La Filología de las Mujeres”, celebrada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, vam parlar sobre Catherine Jumel-Barneville (1651-1705), coneguda com a Mdm. d’Aulnoy, de qui es té documentat el primer conte de fades; es titula «L’illa de la felicitat» i va aparèixer inserit dins de la seva novel·la Histoire d’Hippolyte, Comte de Douglas, de 1690. De fet, el conte de fades va sorgir com a joc de saló entre les elits cortesanes franceses a finals de segle XVII, i va acabar configurant-se com un nou gènere literari. A més, en els seus inicis el vuitanta per cent de la producció va estar a càrrec d’escriptores, les salonnières i conteusses, dones cultíssimes que van escriure textos tremendament interessants i, en general, en defensa de la dona.
En definitiva, la meva intenció va ser, d’una banda, donar a conèixer a Madame d’Aulnoy, la iniciadora del gènere de conte de fades, atribuït popularment a Charles Perrault; i, de l’altra, demostrar que el problema no està en les princeses o en els contes feérics, sinó en què només ens han arribat els escrits al servei del patriarcat. A més, demostrar que el conte de fades va ser adoptat per les salonnières i les conteusses per defensar-se dels atacs contra la llibertat de la dona i difondre que, en general, elles van establir les bases del nou gènere literari. I el pitjor, si el conte de fades es va desenvolupar, en part, per defensar la llibertat i la dignitat de la dona, es va convertir en un element socialitzador i culturalizador en defensa el patriarcat.
La jornada es va celebrar el 23 d’abril del 2018 a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.
Anar a la presentació de la teva novel·la i travessar una gran (i inesperada) nevada és emocionant i fins a divertit. La taula rodona sobre novel·la històrica ha estat genial. I he conegut a Laura, una nova fan. Què més es pot demanar? Solament que l’any pròxim faci bon temps perquè més gent s’animi a venir. Gràcies a tots!
L’acte s’ha emmarcat en la participació de la taula rodona sobre novel·la històrica, el 24 de març a la Vila del Llibre de Montblanc 2018, al costat de Mª Victòria Lovaina amb L’esquerda de l’àngel (ed. Gregal) i Jaume Barrul amb Missa Funeral (Pagès Editors).
La conferència va quedar emmarcada dins del cicle d’activitats del Dia Mundial de la Dona del 15 de març de 2018. Va ser organitzada per APPA (Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia), en col·laboració amb la Biblioteca Central d’Igualada i l’Ajuntament d’Igualada.
A la nota de premsa podreu llegir un resum del contingut:
