Ara que s’acosta Sant Jordi, començo a rebre encàrrecs per a dedicar Blanca y Elisa. Però com alguns sabreu, enguany no podré estar en persona a cap parada, ni saludar-vos, xerrar o dedicar-vos els llibres allí. Us proposo, doncs, que si desitgeu que us signi algun exemplar, me’l demaneu per privat i us l’envio, o el compreu en la vostra llibreria de confiança (o directament a la pàgina de l’editorial), i quan ens vegem, us el dedico prenent un cafè.
I pels que estigueu a Igualada, us convido a descobrir la parada d’autors locals de la Conca d’Òdena, que es diu Literatura i il·lustració km.0, que acollirà a vint-i-un artistes. Blanca y Elisa també hi serà, és a dir, que allà podríeu recollir algun exemplar dedicat si me l’encarregueu.
Us desitjo a tots feliç Sant Jordi. Una forta abraçada!
Quanta emoció i felicitat vaig sentir ahir a la Nit de Llibres i Flors. Un Sant Jordi en diferit, com van dir alguns, però igualment especial i emocionant, sobretot pels retrobaments després de tants mesos sense veure’ns.
Vaig estar a la parada d’autors locals d’Igualada, la ciutat on resideixo en l’actualitat, i vaig gaudir de les xerrades i riures amb els amics i companys de Narranación, Zirkus, CorínTelladoRevisited, Rafa Moya i altres autors locals, per l’ambient, la companyonia, l’amistat.
Tot em va il·lusionar, però rebre la visita d’alguns dels meus alumnes del curs virtual d’escriptura que he impartit durant els últims mesos, això va ser espectacular. Gràcies, Raquel, Frank i Rosa pel regal de venir a veure’m, per la curiositat de conèixer-me en persona i per aquesta meravellosa sensació de proximitat. Sou increïbles! I si a tot això li afegeixes algunes trobades inesperades, la visita de la teva amiga i col·lega Elena Tan, amb qui compartim un projecte de conte contes i musicoteràpia, i, a més, surts en un dibuix del gran Gerard Freixes, em quedo sense paraules per la felicitat.
Gràcies a tots per aquesta celebració tan especial.
Moltes gràcies a tots pel gran dia d’ahir, pels moments compartits i pels que estan per arribar.
Al matí vaig estar a l’editorial, Pagès Editors (Lleida), en un acte senzill i emotiu on em vaig trobar amb els meus col·legues de professió, gent estupenda amb qui compartir l’emoció de l’escriptura i de qui aprendre, sempre. Després, a Igualada, a Llegim…? Llibreria per a la signatura d’exemplars de Blanca y Elisa. I ja de tarda, a Martorelles de la mà de la Biblioteca Montserrat Roig, on també vaig dedicar algun exemplar, vaig conèixer a alguna autora local i vam realitzar juntes una petita lectura de la nostra obra.
Va ser un dia espectacular ple de vida i emoció. Us deixo una petita galeria perquè vegeu com va ser tot.
Al club de lectura de la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles
I des d’aquí vam mantenir una amena xerrada comentant els diferents aspectes que els va cridar l’atenció durant la seva lectura. A més, va haver-hi un intens debat sobre si Blanca evoluciona o no durant la novel·la. La qüestió es va centrar en el fet que, en divorciar-se, viu d’una generosa pensió i la seva següent parella és, com el seu exmarit, un home ric. Això va generar algun recel, però el meu punt de vista és que Blanca sí que evoluciona perquè és ella qui decideix divorciar-se i aprendre a viure per si mateixa gràcies al seu treball, conscient que el seu nivell de vida baixarà. I això és independent de si al final aconsegueix o no una bona pensió, quelcom que, a priori, no podia saber. És a dir: Blanca no deixa al seu marit quan troba a un altre que li asseguri que continuarà amb el seu nivell de vida, si no quan descobreix que la seva vida acomodatícia i emocionalment buida no la fa feliç. Perquè a vegades, un no sap què és la felicitat i viu com creu que han de ser les coses, fins que descobreix que alguna cosa o tot pot ser diferent.
Un altre aspecte important del qual es va parlar, va ser que, en determinats moments, em vaig adaptar al concepte general de moralitat per a evitar sentir-me jutjada i que, a més, en algun moment vaig triar el que creia que preferiria el lector. La reacció va ser unànime dient que jo, com a escriptora, puc fer i dir amb la meva escriptura el que se m’antulli i que ningú té per què jutjar-me, perquè aquests temps han passat ja. Quanta raó!
Va ser un plaer conversar i compartir les vostres impressions i reflexions sobre Blanca y Elisa, i sobre la vida en general. Són moments màgics que em fan feliç. Moltes gràcies, Marcel, per la invitació, i a tots per aquesta deliciosa tarda.
Maridatge entre Blanca y Elisa i Pansa Blanca del Celler Can Roda
Dins del cicle Lletres i Vins, Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles
