Des del Servei d’Atenció a la Gent Gran, em van convidar a participar en una tertúlia cafè a la localitat d’Hostalets de Pierola. Va ser una tarda agradable amb un públic interessat en conèixer la influència que els contes de fades poden tenir en les seves nétes i néts.
Vaig parlar de les diferents versions de la Ventafocs al llarg de la història per demostrar que els contes no tenen versions originals, i que una mateixa història transcendeix a l’època i ideologia a la qual s’inscriu adaptant-se al moment que s’expliqui. Per exemple, una versió moderna de «La Ventafocs» és Pretty Woman, on la protagonista és una noia indefensa i víctima de maltractaments (de la societat en general en comptes de la madrastra i les germanastres), i que es rescatada per un príncep blau (un empresari folrat), que la vol engalanar per lluir-la en societat. I aquesta jove, per les seves gràcies, encant i bellesa, és escollida entre totes per ser la seva parella ideal.
També vaig parlar que el conte de fades va néixer de la mà d’una dona contemporània a Charles Perrault, coneguda com a Madame d’Aulnoy, i que hi va haver altres dones escriptores actualment oblidades. A més, entre les assistents diverses van assenyalar que mai els van agradar les versions de Perrault o dels Grimm, perquè els semblaven cruels o perquè les princeses són submises i ximples, i que això és el que a elles els van ensenyar durant la seva infantesa: que la seva vida havia de reduir-se a enamorar-se i a casar-se.
En acabar, vam prendre un refrigeri durant una animada conversa.
Cafè Tertúlia, 30 d’abril 2018. Casal de la Gent Gran dels Hostalets de Pierola
Fa uns dies em van convidar a participar amb alguna activitat literària a l’escola Acadèmia Igualada pels alumnes de segon d’ESO. Així doncs, els vaig proposar treballar sobre el conte de «La Ventafocs» a través de la reescriptura de Roal Dath que apareix a Versos Perversos. Aquí, el príncep està sonat i la Ventafocs, finalment, li demana a la seva padrina que la casi amb un home normal, perquè està farta de prínceps. Així doncs, després d’analitzar les diferències entre la versió clàssica popularitzada per Disney i aquesta reescriptura, les dues classes, 2n A i B van crear la seva pròpia versió: La primera classe va situar la història en plena selva amazònica, l’any 2050, amb una Ventafocs valenta, feminista i empoderada. La segona, va tractar el tema de la infidelitat conjugal i del rebuig social cap a l’homosexualitat. Com veieu, són temes interessants i d’actualitat vetats en les versions clàssiques que han entrat en el cànon literari.
En acabar la sessió, vaig tenir l’honor de repartir els premis del Certamen Literari organitzat pel centre escolar. Felicitats a tots els participants i, especialment, als guardonats. Gràcies, Acadèmia Igualada, per la invitació.
L’activitat es va emmarcar dins de la Setmana de Sant Jordi 2018 a l’Acadèmia Igualada, amb alumnes de segon d’ESO.
Durant la jornada “La Filología de las Mujeres”, celebrada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, vam parlar sobre Catherine Jumel-Barneville (1651-1705), coneguda com a Mdm. d’Aulnoy, de qui es té documentat el primer conte de fades; es titula «L’illa de la felicitat» i va aparèixer inserit dins de la seva novel·la Histoire d’Hippolyte, Comte de Douglas, de 1690. De fet, el conte de fades va sorgir com a joc de saló entre les elits cortesanes franceses a finals de segle XVII, i va acabar configurant-se com un nou gènere literari. A més, en els seus inicis el vuitanta per cent de la producció va estar a càrrec d’escriptores, les salonnières i conteusses, dones cultíssimes que van escriure textos tremendament interessants i, en general, en defensa de la dona.
En definitiva, la meva intenció va ser, d’una banda, donar a conèixer a Madame d’Aulnoy, la iniciadora del gènere de conte de fades, atribuït popularment a Charles Perrault; i, de l’altra, demostrar que el problema no està en les princeses o en els contes feérics, sinó en què només ens han arribat els escrits al servei del patriarcat. A més, demostrar que el conte de fades va ser adoptat per les salonnières i les conteusses per defensar-se dels atacs contra la llibertat de la dona i difondre que, en general, elles van establir les bases del nou gènere literari. I el pitjor, si el conte de fades es va desenvolupar, en part, per defensar la llibertat i la dignitat de la dona, es va convertir en un element socialitzador i culturalizador en defensa el patriarcat.
La jornada es va celebrar el 23 d’abril del 2018 a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.
La conferència va quedar emmarcada dins del cicle d’activitats del Dia Mundial de la Dona del 15 de març de 2018. Va ser organitzada per APPA (Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia), en col·laboració amb la Biblioteca Central d’Igualada i l’Ajuntament d’Igualada.
A la nota de premsa podreu llegir un resum del contingut:
Els psicòlegs de l’Anoia parlen de contes de fades.
Dijous passat va tenir lloc a la Biblioteca Central d’Igualada una conferència on la Paula Colobrans, música, escriptora i investigadora especialitzada en contes de fades, va parlar sobre escriptores dels segles XVII, XVIII, XIX silenciades pel patriarcat. L’acte, emmarcat dins de les activitats del Dia Mundial de la Dona, va estar organitzat per l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) i l’Ajuntament d’Igualada-Biblioteca Central.
L’objectiu de la conferència era posar en evidència que no existeixen versions originals dels contes clàssics, ja que provenen del folklore popular de fa segles i mil•lennis. Per això, els contes van adaptant-se al moment històric i cultural en què s’expliquen. De fet, encara que sembli que el seu missatge és sempre el mateix, el problema és que només ens han arribat les versions escrites per homes (Basile, Perrault, els germans Grimm…). Però, on són les escriptores de contes de fades?
Entre les millors vam conèixer a Marie-Catherine Jumel-Barneville, coneguda com a Madame d’Aunoy, autora contemporània a Charles Perrault. Es va comparar quin és el missatge d’un i de l’altre dins dels seus contes: mentre que en Perrault les princeses només tenen bellesa i dolçor (perquè és l’única manera d’aconseguir marit), paciència i resignació encara que les maltractin (per demostrar que són dones virtuoses i mereixedores d’aquest marit), en Madame d’Aulnoy no només són maques sinó que estudien, són intel•ligents, agosarades, poden matar ogres per salvar la vida, posen a prova l’amor dels seus pretendents i escullen si volen casar-se i amb qui. El mateix pot dir-se si comparem les versions dels germans Grimm (molt en línia amb Perrault) i les obres d’un grup de dones alemanyes que es feien dir les Kaffeterkreis: als seus contes les protagonistes aprenen a ser independents i viuen la vida com elles volen, quelcom impensable al segle XIX, educades pel matrimoni i la llar com a única fita a la vida.
També es va parlar de la visió que tenen algunes escriptores contemporànies sobre les versions escrites per Perrault i els Grimm, i de com introdueixen temes mai expressats als contes de fades: l’amor entre dones, personatges femenins que escullen els homes pel seu benefici sexual, o la passió necròfila que sent una dona per un Bell Dorment. Per últim, es va parlar d’algunes versions infantils del conte La Ventafocs i de com mostrar referents de princeses empoderades.
El problema, doncs, és que només ens han arribat les versions de contes de fades escrites al servei del patriarcat. Recuperar escriptores silenciades contemporànies a Perrault i als germans Grimm, on les princeses se salven a si mateixes gràcies al seu enginy i intel·ligència, que decideixen com viure i amb qui casar-se és important per a la societat. També reivindicar les reescriptures feministes sorgides a partir dels anys setanta del segle XX, ja que posen evidència els missatges patriarcals i com subvertir-los. Recuperar aquests referents és valuós per a la societat, per a l’apoderament de les dones i per a desenvolupar el sentit crític dels nens.
En finalitzar la conferència, es va fer la
presentació de Blanca y Elisa,
Editorial Milenio (Pagès Editors), una novel·la d’intriga on es reflexiona
sobre la reconstrucció de la dona per a aconseguir el seu empoderament, i que
reflexiona sobre què s’amaga darrere de les aparences i sobre si naixem
lliures o condicionats pels successos familiars dels qui ens van precedir.
L’associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia
és una associació sense ànim de lucre que pretén ser un altaveu de les
qüestions d’interès social que tenen a veure amb la Salut Mental.
