Des de l’Associació Pensionistes Vilanova de Camí, em van convidar a impartir una activitat dins del Taller de Memòria. Vaig organitzar dues jornades explicant algunes de les diferents versions del conte de la Ventafocs: una és la popularitzada per Disney, però hi ha la versió russa (Basilisa), la grecoegípcia (Ròdope), la xinesa (Yeh Sen), etc. Mentre explicàvem les històries, les participants havien de reconèixer les diferents imatges que els havia donat (a què conte pertany aquesta imatge?, preguntava jo). Després, vam realitzar un memori i, finalment, vam pintar a totes les Ventafocs, sabatetes, prínceps i piràmides, sandàlies, faraons, etc.
Quina gran experiència, quanta calidesa i humanitat acompanyada de grans persones, va ser un plaer. Gràcies, Montse Martí i Associació Pensionistes Vilanova de Camí!
Des del Servei d’Atenció a la Gent Gran, em van convidar a participar en una tertúlia cafè a la localitat d’Hostalets de Pierola. Va ser una tarda agradable amb un públic interessat en conèixer la influència que els contes de fades poden tenir en les seves nétes i néts.
Vaig parlar de les diferents versions de la Ventafocs al llarg de la història per demostrar que els contes no tenen versions originals, i que una mateixa història transcendeix a l’època i ideologia a la qual s’inscriu adaptant-se al moment que s’expliqui. Per exemple, una versió moderna de «La Ventafocs» és Pretty Woman, on la protagonista és una noia indefensa i víctima de maltractaments (de la societat en general en comptes de la madrastra i les germanastres), i que es rescatada per un príncep blau (un empresari folrat), que la vol engalanar per lluir-la en societat. I aquesta jove, per les seves gràcies, encant i bellesa, és escollida entre totes per ser la seva parella ideal.
També vaig parlar que el conte de fades va néixer de la mà d’una dona contemporània a Charles Perrault, coneguda com a Madame d’Aulnoy, i que hi va haver altres dones escriptores actualment oblidades. A més, entre les assistents diverses van assenyalar que mai els van agradar les versions de Perrault o dels Grimm, perquè els semblaven cruels o perquè les princeses són submises i ximples, i que això és el que a elles els van ensenyar durant la seva infantesa: que la seva vida havia de reduir-se a enamorar-se i a casar-se.
En acabar, vam prendre un refrigeri durant una animada conversa.
Cafè Tertúlia, 30 d’abril 2018. Casal de la Gent Gran dels Hostalets de Pierola
