Era tan bonic, que ell va pensar que ella estaria sempre al seu costat; i ella, que ell canviaria per amor. I així passaven els dies, les setmanes, els mesos, fins que a poc a poc…
No ets el tipus de dona que vull a la meva vida, m’atabales, vull experimentar amb d’altres, la meva sòcia és tan important com tu, la meva ex és la dona de la meva vida, ets molt gelosa, no saps estimar, deia ell.
M’esforço per aprendre, perdona per ser gelosa, si milloro podrà funcionar, perdona per atabalar-te, et vull a tu, tornem a intentar-ho, responia ella.
Fins que es va afartar, i el va deixar.
Llavors, ell va voler tornar: perdona, t’estimo molt, canviaré. A ella li va semblar un miracle. Però un miracle que mai canviava res: mentre ella plorava, ell li pegava amb les seves mentides.
Però tornem enrere!, perquè el principi està mal escrit. En realitat volia dir:
Ell va pensar que ella li ho aguantaria tot. Ella va pensar que això era amor.
Descripció: Curs pràctic destinat a gaudir de l’escriptura, a experimentar diferents tècniques de desbloqueig i adquirir l’hàbit de la constància. Crearem escenes i històries treballant individualment i en grup.
A més, per a commemorar el 25 de Novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, una part del curs se centrarà en aquestes qüestions i es proposarà als participants l’escriptura d’un microrelat que serà publicat en el blog de la biblioteca.
Els exercicis es podran presentar en català o castellà.
Horari: Els dimarts des del 27 d’octubre al dimecres 25 de novembre, de 18:30 a 20:30h
Breu descripció: Escriure és un acte creatiu que respon a la nostra necessitat d’explicar o compartir. De vegades, però, volem escriure quelcom i no sabem com començar o com crear una història del no-res.
Taller destinat a conèixer i experimentar diferents tècniques de creació d’històries tot estimulant la creativitat. Treballarem individualment i en grup a través de jocs, de l’atzar i de la reflexió.
Hi haurà dues sessions: la primera està dedicada a l’escriptura creativa per adults. La segona s’emmarca en la reescriptura (com a acte creatiu i espontani) de contes infantils amb perspectiva de gènere.
Públic: Adult
Horari: Dijous 3 i 10 d’octubre de 18:00 a 20:30 h
Breu descripció:Les dones no responem a unpatróúnic de comportament, sinó que la nostradiversitatensatorgamés poder del que tradicionalmentse’ns’hapermèstenir.
Taller destinat a reformular el caràcteri la trajectòria de vida de les protagonistesdelscontes de fades. Es treballarà individualment, en grup i es fomentarà el debat i la introspecció personal.
Públic: Adult
Horari: Dijous 31 d’octubre, 7 i 14 de novembre, de 18:15 a 20:15h
Que bonic el nivell de participació i la implicació durant el curs que vaig impartir a la Biblioteca Caterina Figueras de Tona. I encara que tots els cursos siguin interessants, aquest va tenir la particularitat de ser amplíssim per la franja d’edat, fet que va aportar una perspectiva diferent pel que fa a les experiències de vida femenina. Hi va haver un grup de dones nascudes i educades durant la dictadura, un altre durant la transició i, finalment, el nostre relleu generacional: un grup de noies de tercer d’ESO.
I no és que sigui un curs exclusiu per a dones, és que, en general, són les úniques que es matriculen.
El curs es va desenvolupar en dues sessions intenses entre les explicacions i els debats que es van generar, que van culminar amb el més divertit: la realització dels exercicis pràctics. Llavors, la classe va decidir que els grups de treball es compondrien de dones de totes les edats per poder contrastar i enriquir-se amb els diferents punts de vista. Crec que aquella decisió va ser important perquè és la mateixa dona qui té el primer coneixement de si mateixa; i així, amb la seva saviesa i comprensió femenina, pot ensenyar a les més joves. I aquestes, al seu torn, aporten novetat a l’experiència. Per a mi això és equilibri. El curiós va ser que, en posar en comú els treballs de cada grup, ens vam adonar que tots dos havien decidit reelaborar algun succés del conte de la Ventafocs introduint la sororitat femenina (‘ajuda entre dones’):
Les primeres van escriure una escena que succeïa durant un dinar familiar, moment en què Ventafocs li explicava al seu pare que volia estudiar enginyeria espacial a la universitat. Inicialment, ell i la madrastra es negaven, però les germanastres la feien costat i a la fi, entre les tres, la Ventafocs aconseguia el seu propòsit. Així, van donar espai perquè les noves generacions aconsegueixin superar les limitacions ideològiques que arrosseguen tant a homes (negar-se al fet que la filla projecti la seva vida com ella decideixi), com a dones (ser submisa per trobar un bon marit).
Les altres van treballar sobre l’escena de les campanades: quan la Ventafocs perd la sabata torna per recollir-la. I allà, a les escales de palau, es troba amb una altra Ventafocs que, com ella, es planteja si aquesta manera de viure és el que realment vol. Les dues decideixen que no els ve de gust seguir un guió imposat i fugen per iniciar una nova vida, ara plena de llibertat. De nou, el mateix sistema és superat en benefici de trobar-se a si mateixa i escollir el mateix destí.
En acabar el curs, vaig presentar la meva novel·la Blanca y Elisa entre aquell públic tan receptiu i interessant.
