A principis d’abril, la gran família del grup editorial Pagès Editors ha ofert una animada roda de premsa en la seva seu editorial per a donar a conèixer els nous títols del seu catàleg. I m’omple d’orgull dir que Blanca y Elisa està entre les novetats d’enguany.
Després, la plantilla editorial, la premsa i els autors presents hem pres un aperitiu: ha estat el moment de xerrar, de compartir i de conèixer-nos personalment. A més, diferents mitjans ens han entrevistat.
Anar a la presentació de la teva novel·la i travessar una gran (i inesperada) nevada és emocionant i fins a divertit. La taula rodona sobre novel·la històrica ha estat genial. I he conegut a Laura, una nova fan. Què més es pot demanar? Solament que l’any pròxim faci bon temps perquè més gent s’animi a venir. Gràcies a tots!
L’acte s’ha emmarcat en la participació de la taula rodona sobre novel·la històrica, el 24 de març a la Vila del Llibre de Montblanc 2018, al costat de Mª Victòria Lovaina amb L’esquerda de l’àngel (ed. Gregal) i Jaume Barrul amb Missa Funeral (Pagès Editors).
Benvolguts lectors, el 16 de febrer de 2018 em van entrevistar en TV Lleida dins del programa Cafeïna.
Va ser una entrevista agradable i animada gràcies a MarivíChacón, la presentadora, que formulava preguntes interessants i responia als meus comentaris. A més, les intervencions d’Eulàlia Pagès, directora del grup editorial que ha publicat Blanca y Elisa, van ser inestimables. Si voleu veure’m i sentir-me, us deixo l’enllaç, que són els vint primers minuts de programa:
Fa uns mesos vam realitzar un petit curs a la localitat de Copons (Barcelona), un poblet encantador. L’objectiu era recuperar els testimonis de les treballadores de la fàbrica tèxtil de la vila, molts a través del visionament d’enregistraments antics. Gràcies a elles, el poble va poder sobreviure durant la Guerra Civil i la immediata postguerra. Van ser elles, aquestes dones, les que van sostenir el pes familiar durant aquests anys, treballant dins i fora de la llar, cuidant de la família, dels fills i de la comunitat quan els homes, cridats a files, a la presó o morts, faltaven de la llar. Però elles també van viure la guerra, com tots, encara que d’una altra manera.
El llibre col·lectiu titulat Les dones i la fàbrica és un llegat a elles.
Clicant l’enllaç podreu llegir el meu relat, «Mar enllà», espero que us agradi:
