Vet aquí que una vegada hi havia dos pobles: un era el regnat de la Blancaneu, l’altre, el de la Bella Dorment. I estaven separats per un llac enorme on vivia la Sireneta, però també uns monstres perillosíssims. Aquest és un conte diferent perquè les princeses eren totes amigues.
Resulta que un dia, la Sireneta va sentir que Malèfica estava tramant un pla per matar Blancaneu, que volia deixar-la al bosc o donar-li una poma enverinada. Li tenia enveja perquè era bona i maca. Llavors, la Sireneta va partir de pressa cap al castell de l’Aurora, la Bella Dorment, per explicar-ho tot i, juntes, van cridar a Ventafocs i a Rapunzel. Les quatre amigues van pensar en com podrien deslliurar-se de la madrastra Malèfica i se’ls va ocórrer un pla: la Ventafocs va trucar a la seva mascota, que era el drac de Sant Jordi, i juntes es van anar volant fins al castell de Blancaneu, perquè travessar en vaixell era molt perillós pels monstres. Quan van arribar a casa de la Blancaneu, Malèfica estava a punt d’obligar-la a menjar la poma. Però Rapunzel va enrotllar la seva enorme trena al voltant de la madrastra i la va immobilitzar, i la Sireneta li va donar un cop de cua tan fort a la mà que subjectava la poma, que se la va fer empassar de cop.
Malèfica va caure en un somni profund i ningú va voler despertar-la mai, per dolenta. Fins que un dia, a algú se li va ocórrer posar-la al sol perquè es desfés fins a desaparèixer. No va quedar res d’ella. Malèfica va deixar d’existir. I les princeses van continuar sent amigues i ajudant-se unes a les altres.
A l’escola de princeses, Blancaneu i la Bella Dorment es van fer amigues. Durant l’estiu d’aquesta història, Blancaneu vivia a casa dels nans i va convidar a la bella Aurora a passar juntes uns dies.
A les dues amigues els encantava jugar a les disfresses, i van decidir intercanviar-se els vestits. Blancaneu contemplava a Aurora i, en el fons, li tenia enveja. I no perquè el vestit li quedés millor que a ella i perquè fos rossa i tingués tots els encants del món. Si no perquè Aurora li havia robat el nuvi a l’institut i, mentre ella havia hagut de fugir de casa per culpa de la seva madrastra, Aurora es divertia amb el seu xicot. Així, amb els vestits intercanviats, va ser quan va arribar una vella amb un cistellet ple de pomes dolces. Blancaneu va pensar a fer-li una broma a la seva amiga i li va dir: «Obre tu i menja’t la poma, digues-li que ets jo, la que viu amb els set nans. Cada setmana hi ha qui ve a conèixer a la pobra Blancaneu que va haver de fugir per culpa de la seva madrastra, i només fan que fer-me regals». Així que Aurora va agafar la poma i la va mossegar. I la madrastra es va desfer de felicitat creient que s’havia deslliurat de la seva fillastra quan la jove va caure adormida.
I Blancaneu va poder lliurar-se per fi de la seva madrastra, i també de la repipi i presumida Aurora, i dels nans masclistes, bruts i grollers que la tenien fins al capdamunt. I ara gaudeix en un ressort del Carib, de l’herència de la Bella Dorment i d’una vida boja.
I QUÈ SUCCEÍ AMB LA RESTA DE PERSONATGES …
Que el príncep no va arribar a temps de besar a la suposada Blancaneu perquè venia en tren, i aquí segueix esperant, a l’andana.
Que la madrastra es va quedar sense mirall quan el va trencar en un atac d’ira, perquè el mirall continuava dient que la més bella era Blancaneu. Però estava morta, no? O això creia ella.
Que els nans es van quedar sense minyona i ara estan farts de netejar, rentar i fer-se el menjar ells sols.
I, mentrestant, la Bella Dorment està abandonada al bosc, a la seva cripta, coberta de males herbes, esperant i esperant que algú la trobi i la desperti.
Al taller familiar de «La Bella dorment que no volia dormir» que vaig impartir a la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles (Barcelona), vam treballar la sororitat femenina a través dels contes de fades. Els vaig proposar que les princeses s’ajudessin entre elles salvant unes a les altres. L’equip infantil ho va fer de por, però el de pares va ser una mica trapelles i vam acabar rient moltíssim.
