Quanta emoció i felicitat vaig sentir ahir a la Nit de Llibres i Flors. Un Sant Jordi en diferit, com van dir alguns, però igualment especial i emocionant, sobretot pels retrobaments després de tants mesos sense veure’ns.
Vaig estar a la parada d’autors locals d’Igualada, la ciutat on resideixo en l’actualitat, i vaig gaudir de les xerrades i riures amb els amics i companys de Narranación, Zirkus, CorínTelladoRevisited, Rafa Moya i altres autors locals, per l’ambient, la companyonia, l’amistat.
Tot em va il·lusionar, però rebre la visita d’alguns dels meus alumnes del curs virtual d’escriptura que he impartit durant els últims mesos, això va ser espectacular. Gràcies, Raquel, Frank i Rosa pel regal de venir a veure’m, per la curiositat de conèixer-me en persona i per aquesta meravellosa sensació de proximitat. Sou increïbles! I si a tot això li afegeixes algunes trobades inesperades, la visita de la teva amiga i col·lega Elena Tan, amb qui compartim un projecte de conte contes i musicoteràpia, i, a més, surts en un dibuix del gran Gerard Freixes, em quedo sense paraules per la felicitat.
Gràcies a tots per aquesta celebració tan especial.
Moltes gràcies a tots pel gran dia d’ahir, pels moments compartits i pels que estan per arribar.
Al matí vaig estar a l’editorial, Pagès Editors (Lleida), en un acte senzill i emotiu on em vaig trobar amb els meus col·legues de professió, gent estupenda amb qui compartir l’emoció de l’escriptura i de qui aprendre, sempre. Després, a Igualada, a Llegim…? Llibreria per a la signatura d’exemplars de Blanca y Elisa. I ja de tarda, a Martorelles de la mà de la Biblioteca Montserrat Roig, on també vaig dedicar algun exemplar, vaig conèixer a alguna autora local i vam realitzar juntes una petita lectura de la nostra obra.
Va ser un dia espectacular ple de vida i emoció. Us deixo una petita galeria perquè vegeu com va ser tot.
Paula Colobrans va tornar a venir a Martorelles, aquesta vegada però no per realitzar cap taller o laboratori de lectura, sinó per presentar i fer tertúlia de la seva primera novel·la: Blanca y Elisa.
Una novel·la amb components autobiogràfics, a cavall entre la novel·la romàntica, històrica i d’intriga. Colobrans va detallar i presentar amb fotografies els llocs i ambients reals en els que s’havia inspirat. Des de Madeira a Nova York, passant per ciutats com Barcelona, Londres o París, a poblets com Santa Maria de Souillac. Ambientacions ben reals i amarades per l’autora, que serveixen durant la novel·la per emmarcar trames amoroses i indagacions històriques i familiars, combinant també lectures de cartes i somnis de la protagonista.
Una protagonista, Blanca, que és també la veu principal de la novel·la i que va ser motiu de certa enveja per algunes participants de la tertúlia, pel fet de poder-se dedicar a escriure, viatjar i mantenir un bon nivell de vida gràcies a la fortuna del marit. Alhora però és víctima del mateix matrimoni, que la relega a una convencionalitat molt poc intensa. En aquest sentit es van plantejar possibles desenllaços alternatius per a les dificultats i crisis i que ha d’afrontar Blanca.
La conversa va derivar sobre les desigualtats, històriques i actuals, entre homes i dones en l’àmbit domèstic i en el món del treball. Finalment les lectores van animar a seguir escrivint i a consolidar el seu estil a l’autora, que va avançar que té entre mans una segona novel·la sobre les dones durant la Guerra Civil.
Per a llegir l’original de la ressenya, us deixo l’enllaç a «En una Petita Biblioteca», el seu fantàstic blog sobre el club de lectura:
Al club de lectura de la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles
I des d’aquí vam mantenir una amena xerrada comentant els diferents aspectes que els va cridar l’atenció durant la seva lectura. A més, va haver-hi un intens debat sobre si Blanca evoluciona o no durant la novel·la. La qüestió es va centrar en el fet que, en divorciar-se, viu d’una generosa pensió i la seva següent parella és, com el seu exmarit, un home ric. Això va generar algun recel, però el meu punt de vista és que Blanca sí que evoluciona perquè és ella qui decideix divorciar-se i aprendre a viure per si mateixa gràcies al seu treball, conscient que el seu nivell de vida baixarà. I això és independent de si al final aconsegueix o no una bona pensió, quelcom que, a priori, no podia saber. És a dir: Blanca no deixa al seu marit quan troba a un altre que li asseguri que continuarà amb el seu nivell de vida, si no quan descobreix que la seva vida acomodatícia i emocionalment buida no la fa feliç. Perquè a vegades, un no sap què és la felicitat i viu com creu que han de ser les coses, fins que descobreix que alguna cosa o tot pot ser diferent.
Un altre aspecte important del qual es va parlar, va ser que, en determinats moments, em vaig adaptar al concepte general de moralitat per a evitar sentir-me jutjada i que, a més, en algun moment vaig triar el que creia que preferiria el lector. La reacció va ser unànime dient que jo, com a escriptora, puc fer i dir amb la meva escriptura el que se m’antulli i que ningú té per què jutjar-me, perquè aquests temps han passat ja. Quanta raó!
Va ser un plaer conversar i compartir les vostres impressions i reflexions sobre Blanca y Elisa, i sobre la vida en general. Són moments màgics que em fan feliç. Moltes gràcies, Marcel, per la invitació, i a tots per aquesta deliciosa tarda.
Maridatge entre Blanca y Elisa i Pansa Blanca del Celler Can Roda
Dins del cicle Lletres i Vins, Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles
A principis d’abril, la gran família del grup editorial Pagès Editors ha ofert una animada roda de premsa en la seva seu editorial per a donar a conèixer els nous títols del seu catàleg. I m’omple d’orgull dir que Blanca y Elisa està entre les novetats d’enguany.
Després, la plantilla editorial, la premsa i els autors presents hem pres un aperitiu: ha estat el moment de xerrar, de compartir i de conèixer-nos personalment. A més, diferents mitjans ens han entrevistat.
