Aquí ens teniu a la fotografia final del grup d’escriptura de Collbató, i crec que els somriures ho diuen tot. Han sigut quatre mesos de treball conjunt, de pensar i de reflexionar, d’ajudar-nos, de compartir; hores d’esforç i de diversió, d’aprendre, d’expressar. Avui ens hem dit adeu, però tornarem aviat, al juliol, per celebrar la cloenda final. I quan us he preguntat què us endueu del curs, cadascuna de vosaltres ho heu escrit en forma de vers per poder crear aquest poema col·lectiu:

El que m’emporto  és molta experiència fent l’escriptura,

molta companyonia i molta alegria,

il·lusió per escriure,

reflexions i imaginació en un espai de silenci i

un munt de coneixements, sentiments i bones estones compartides per

posar a aquella motxilla que no pesa.

M’ha agradat molt aquest curset d’escriptura perquè

m’obliga a fer treballar el cervell, i

m’ha sorprès la profunditat i comprensió adquirida de

com crear o relatar una història.

És un oasi enmig de les obligacions setmanals.

No tinc paraules per agrair a la Paula tot el referent a l’escriptura i

també a totes vosaltres, per formar part d’aquest curs tan engrescador.

Si us dic la veritat, soc jo qui no té paraules per agrair-vos aquestes setmanes. Diuen que una part de nosaltres es queda allà on vam ser feliços; una part de mi es queda a Collbató i amb ganes de tornar. Abraçada forta i fins aviat, ha estat un plaer compartir plegades aquesta etapa del camí!

Que aplicades són les alumnes de Collbató!

Gràcies Ajuntament de Collbató, Biblioteca Silbil·la Durfort i Casal de Cultura de Collbató, fins aviat!

¡Compártelo!